“Cada cop té més ressò. Els col·leccionistes d’arreu d’Europa ja l’esperen”, apuntava un dels organitzadors, Joaquim Conill, convençut que el nivell “de qualitat” que ha assolit aquesta fira només és comparable “amb les que es fan a Anglaterra”.
I és que un dels secrets del VicSlot és el seu caràcter internacional. Dels 55 expositors –amb 80 parades–, 11 eren de fora de l’Estat, procedents del Regne Unit (8), França (1), Portugal (1), i fins i tot un de Sud-àfrica. Es tractava de Nasseem Mahomedy, que es mostrava “molt satisfet” de l’experiència, i recordava que ja havia estat a Vic l’any 1995, en un precedent de mostra de cotxes a escala que s’havia fet a l’Escola d’Arts i Oficis.
Igualment cofoi es declarava l’anglès Steve Vickers, que hi ha estat a les quatre edicions. “Ens agrada venir a Vic. Està molt bé”, declarava aquest col·leccionista de Manchester, que entre les peces més preuades exhibia un Mercedes pilotat pel mític James Bond, i que costava 500 euros. “Està molt consolidada”, reconeixia uns metres més enllà el barceloní Sergi Reverte, que també hi ha estat els quatre anys.
Aquesta vegada, però, el context de crisi s’ha deixat notar. “He venut menys que l’any passat”, apuntava Reverte, que tenia peces a partir de 20 euros. En general, però, la majoria de venedors marxaven contents de Vic, “i prova d’això és que molts ja m’han dit que tornaran”, assegurava Ramon Caserras, en el seu paper d’enllaç entre els organitzadors i ImpeVic.
Un cop demostrat que el format “funciona”, l’aposta ha de continuar sent “la qualitat”, insistia Caserras. “Aquesta fira té futur”, sentenciava Lluís Miró des de Nincó, l’empresa que l’esponsoritzava per segon any consecutiu. Una autèntica fira a escala.
{{ comment.text }}