Al llarg de vuit segles, el frontal d’altar de Sant Esteve no havia marxat mai del seu lloc original, l’església de Llanars. El passat mes de novembre va emprendre el seu primer viatge fins al Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBM) de la Generalitat, a Valldoreix (Vallès Occidental), on per primera vegada s’està estudiant a fons i se sotmet a un procés de neteja i restauració.
Gairebé al final dels quatre mesos d’intervenció prevista, el retaule de Sant Esteve torna a mostrar els colors amb què el va pintar, al segle XIII, un anònim artista.
“L’atribuïm a un hipotètic taller de Ripoll”, explica Àngels Solé, directora del CRBM. La brillantor cromàtica de la peça, mai vista fins ara, és el primer que sorprèn. Només ha calgut fer-hi una neteja química “superficial”, explica el restaurador Josep Paret, per treure-li la capa de fum, pols i greix que tenia al damunt.
Vermells, blaus i grocs vius destaquen ara sobre el fons fosc, o més aviat enfosquit, de la taula. Aquí ha calgut anar més amb compte: aquest fons estava pintat sobre una fulla metàl·lica, d’estany, a la qual s’aplicava una laca.
Els restauradors dedueixen que, en algun moment de la història del retaule, es va intentar fer una neteja manual, i es va erosionar aquesta capa, fet que li va donar el color actual. “Si no fos això, el fons seria brillant”, explica Solé.
Prèviament, el frontal d’altar va passar per la cambra d’anòxia, que elimina tots els paràsits vius que pugui tenir una peça fent del buit d’oxigen. “Tenia atacs de xilòfags a la fusta, i algun microorganisme”, diu Àngels Solé.
Abans de donar per acabada la restauració, es reintegraran alguns fragments de pintura, allà on sigui possible fer-ho de forma segura, sense imaginar res que no hagués estat concebut per l’artista. I finalment, s’hi aplicarà una lleugera capa de vernís de protecció.
En la restauració també hi han intervingut les tècniques Victòria Omedes i Glòria Flinch.
{{ comment.text }}