Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La Trinca del segle XXI va estrenar la gira a Centelles davant de més de 600 espectadors

La Trinca del segle XXI va estrenar la gira d’estiu aquest divendres a la nit davant més de 600 persones. Era el primer de prop de vint concerts que ja tenen compromesos.

  • El 9 Nou
  • 19/07/2010 | 14:00

La samarreta del Dídac estava xopa, rajava. En Marc respirava alleugerit i en David estava encantat de la resposta del públic. “Fins i tot se sabien les cançons!”, deia als seus dos companys trincos als vestidors de la pista de l’escola Ildefons Cerdà de Centelles, on La Trinca va estrenar la gira d’estiu.

Abans del concert hi havia nervis. Hi haurà prou gent? Com respondrà? El ripollès David Moreno no les tenia totes, va reconèixer després.

Però a mesura que s’acostava l’hora, un degoteig constant d’espectadors anava omplint la pista. Com Carles Mundó, que havia deixat l’americana de secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat a Via Laietana i s’infiltrava entre la multitud per gaudir de l’espectacle. “Sempre he estat un fan de La Trinca, i com que tocaven a prop de casa hem vingut”, explicava.

L’avantatge de Gestmusic –els creadors de la idea– és que troben productes que saben ser transversals, per a públics intergeneracionals. I l’espectacle de Dídac Flores (Josep M. Mainat), Marc Marginet (Toni Cruz) i David Moreno (Miquel Àngel Pasqual) segueix aquest patró: famílies senceres que, mentre els més grans volien recordar aquelles festes majors on ballaven amb els altres trincos originals, els més petits tenien ganes de conèixer unes noves icones televisives a qui Gestmusic ha obert les portes de l’èxit.

Passats 2/4 d’11 de la nit s’apaguen els llums. En un escenari amb aspecte de teatre apareixen tres músics que posen la banda sonora a l’ambient. Tres!, però la toquen. I amb La Trinca salten a l’escena els nous trincos –vestit negre i corbata salmó– i dues ballarines de l’escola de Coco Comín, coreògrafa de l’espectacle que s’ho mirava entre bambolines.

El xou, de poc més d’una hora, no va decebre. Cruz i Mainat van travar una proposta atractiva pel públic –la qualitat de la veu dels nous trincos hi va ajudar molt, com també els moments en què en Dídac o en David es deixaven anar i imitaven els seus alter ego– que va repassar grans temes de La Trinca.

També van incloure-hi algun èxit televisiu com la versió del Botifarra de pagès dedicat al Barça de les sis copes: el moment més apoteòsic de la nit, ja que ara mateix surt més a compte entonar un “Pep, Pep, Pep” a la tornada que un “Cruyff, Cruyff, Cruyff”.

Quan una proposta està treballada es nota. No hi ha fissures, no hi ha moments d’indecisió: tot va sobre rodes. I, en aquest cas, els canvis de vestuari de les ballarines i els mateixos trincos (una dotzena) van posar de manifest les hores d’assaig que hi havia al darrere.

No va fallar res. “Aquí no hi ha publicitat i s’han de fer els canvis molt ràpid”, explicava en Dídac; “la interpretació del No ve d’un pam és la més complicada; el vestuari és molt feixuc i hem de cantar amb falset a tres veus”, li recordava en David. Però se’n van sortir: els nous trincos saben explotar el seu potencial i Coco Comín ha acabat de polir les joies.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.