Cap a 35.000 persones acostumen a passar cada any pel Temple Romà de Vic, el monument de la ciutat més visitat juntament amb la catedral. A tots els ha rebut i atès durant els últims anys Elionor Borràs, que el passat dia 31 d’agost es va jubilar de la seva feina com a conserge del monument. Han estat gairebé 10 anys, durant els quals ha vist com el Temple Romà atreia cada vegada més gent: “Aquest mes d’agost, hi han passat més de 800 persones cada setmana”, explicava el dia abans de plegar.
Elionor Borràs, filla de Rubí, es confessa “enamorada de Vic” i de l’edifici que ha vigilat, un dels principals símbols del seu patrimoni. Milers de persones han tingut ocasió de comprovar-ho, quan els ha explicat detalls de la història del Temple Romà. “A la gent li agrada saber”, diu. Això sí, en un lloc com aquest “s’ha de tenir psicologia, i saber fins on pots arribar per no fer-te pesada… en pocs minuts es poden explicar moltes coses”.
Els visitants pregunten, per exemple, com és que el Temple Romà no va ser descobert fins al 1882, sorpresos de veure com un edifici tan imponent podia haver passat desapercebut. Els dubtes desapareixen quan ella els explica que les restes estaven amagades dins de l’antic casal dels Montcada. Gent de totes les nacionalitats passa pel Temple Romà, “alguns que ja vénen molt ben documentats i altres que se’l “troben” tot passejant per la ciutat antiga.
En una ocasió, van entrar-hi descendents de la família Masferrer –davant del Temple hi ha la Casa Masferrer– que ara viuen a l’Argentina. Una altra vegada es va trobar amb un home espanyol de 91 anys, emocionat, que havia fet el servei militar amb la lleva del biberó i que, durant la retirada, també havia dormit a la Casa Masferrer. “Als nens, en canvi, els agrada la història de Guillem de Montcada, i que aquí havia dormit el rei Jaume I”. Les exposicions que hi ha periòdicament al Temple Romà afegeixen més interès a la visita, però “la majoria de la gent ve per les pedres”. Quan s’hi fan actes culturals, li crida l’atenció que “sempre és ple”. Ara bé, Elionor Borràs també lamenta que “hi ha molts vigatans que no hi han entrat mai, i en canvi potser han anat a Egipte”.
A part d’atendre els visitants –que no paguen entrada– Elionor Borràs també s’ha ocupat de la neteja i el manteniment, al costat d’en Francesc Bancells, el seu marit. Hi han anat cada dia, perquè el Temple Romà “no tanca mai, gairebé només per Nadal”. Ara diu adéu a una feina que considera “agraïda, però que demana tenir paciència”, i que ha compaginat amb una altra de la que també s’ha jubilat, la de dependenta al Forn de Sant Miquel. Totes dues de cara al públic, i sempre amb un somriure.
{{ comment.text }}