Passejar a l’entorn del que resta de les antigues muralles del segle XIV esdevé cita obligada per a qualsevol que visiti Vic o vulgui entendre la seva configuració medieval. Un passeig, però, que pot resultar decebedor, atesa la imatge decadent que presenta un dels emblemes arquitectònics de Vic, en especial el tram del Portalet. 10 anys després de l’última gran intervenció –la part de la rambla del Bisbat–, la ciutat és testimoni de la seva lenta però implacable degradació.
Fa 10 anys, la rehabilitació d’aquell tram de la muralla va ser possible gràcies a una inversió del Ministeri de Cultura, xifrada en uns 250.000 euros. En aquell moment també es va encarregar la redacció d’uns estudis previs sobre com abordar la reforma de la resta de la muralla, però tot plegat va quedar aparcat, bàsicament pel cost de l’operació.
En l’anterior mandat, l’equip de govern va voler recuperar aquesta vella aspiració, mirant d’incloure’n el finançament a través de l’1% cultural que ofereix la Llei del Patrimoni Històric de l’Estat. “Per accedir-hi havíem de presentar un projecte executiu, però ja no es va encarregar perquè va coincidir amb l’esclat de la crisi, i es van fixar altres prioritats”, recorda Xavier Solà, aleshores regidor d’Urbanisme i actual secretari general de Cultura, que aprofita per avançar que, en l’actual context, la Generalitat “difícilment” entrarà a finançar aquest tipus d’intervencions.
La via de Madrid, doncs, sembla que continua sent l’única esperança. En aquest sentit, l’actual regidor d’Urbanisme, Josep Rafús, apunta que Miquel Surinyach, des dels serveis tècnics, ha començat a treballar en un “pla d’actuació” de l’entorn, per “presentar a Madrid”. La intenció és que el futur consell municipal de cultura també hi digui la seva, sobre com ha de ser la futura reforma: “Volem la muralla com un pessebre, tota refeta, o només endreçar-la?”, es pregunta Rafús. Mentrestant, la muralla es continua esmicolant.
A principis d’estiu, des del Col·legi d’Advocats de Vic van detectar que de la part exterior de la muralla que dóna a la seva finca, Can Dou, s’havia desprès una pedra, i ho van posar en coneixement de l’Ajuntament. La sorpresa va ser quan, al cap d’uns dies, el Departament d’Urbanisme els enviava un requeriment perquè ho arreglessin, “com a propietaris” d’aquest tram de la muralla. Això va originar un “cordial” estira-i-arronsa amb l’Ajuntament per dirimir “de qui és la muralla”, detalla Rogeli Montoliu, membre de la junta de govern del Col·legi, que ha portat el cas.
Els serveis jurídics municipals van elaborar una resolució justificant que la muralla és propietat de les finques privades que hi confronten “com a paret de contenció”. Els arguments no van convèncer el Col·legi d’Advocats. Al final, però, “hem cedit, perquè no hi hagi cap desgràcia, però continuem pensant que la muralla no és nostra”. Per al Col·legi, la reparació els costarà al voltant de 9.000 euros, i està previst que s’executi en breu. “Una altra cosa és saber com es repara un monument”, reflexiona Montoliu, que apunta que quan el Col·legi va adquirir la finca, fa 15 anys, “segur que no es podien imaginar que també estaven comprant una part de la muralla; i dels problemes que això li podria comportar”.
Des del Col·legi també van plantejar una proposta de “cessió” de la propietat a l’Ajuntament, pensant per exemple en la futura rehabilitació de tota la muralla. Des del consistori apunten que el fet que sigui privada no condiciona aquesta intervenció “perquè és un espai d’interès cultural”, assenyala el regidor d’Urbanisme, Josep Rafús.
{{ comment.text }}