El poder de convocatòria va ser alt: un centenar de persones la van anar a escoltar. Equipada amb un micròfon, estil cantant de rock, Jordà va començar amb una introducció històrica davant el monestir. Abans de res va avisar: “Fa vuit anys que no faig de guia tot i que he fet una rellegida de darrera hora, i com que entre el públic veig guies i experts, no cal que diguin res fins que sortim per no fer el ridícul”.
En la introducció Jordà va qualificar el monestir de “catedral del catalanisme” i va criticar la reforma feta per l’arquitecte Elias Rogent “perquè el temple que veiem ara no té res a veure amb l’original”. Tot seguit tothom va entrar al monestir i la primera aturada, com no podia ser d’altra manera, va ser a la portalada, “que és la nostra corona i l’enveja d’arreu”. La va explicar fil per randa, no es va deixar ni una de les set arquivoltes, i després també va explicar les “bestieses” que s’han fet per protegir-la.
També va recordar la inconsciència dels anys 70 i 80 “que jo no en tinc cap foto, però n’estic segura que em vaig enfilar en el lleó” que hi ha a la portalada. Un cop a dins el monestir, Jordà el va descriure com “un monument fred, sever, però elegant”. Va destacar el mosaic de Santa Maria “fet en els tallers del Vaticà” i la reproducció de l’estendard “que pesa més de 100 quilos”.
Tampoc es va descuidar d’explicar la llegenda de sant Eudald, ni de visitar les tombes més importants que hi ha al temple: comte Guifré, el seu fill Radulf, i el comte Ramon Berenguer IV. “Ja ho dic jo, que a Ripoll no ens fa falta inventar res, perquè ja ho tenim tot”.
La darrera visita va ser una sorpresa. El centenar de persones que van assistir a la visita van poder veure les 40 tombes que es van trobar a sota la cripta del monestir, on algunes són de l’època tardoromana i fins al segle XI. En acabar, tothom es va acostar a l’alcaldessa per la seva explicació sobre la joia de la vila.
{{ comment.text }}