L’artista japonesa Chikako Taketani (Kyoto, 1962) viu i treballa des de fa sis anys a Ripoll. Recentment, va tornar al Japó per acompanyar el seu pare, en la malaltia que el va portar a la mort. Allà feia cada dia un trajecte en tren de dues hores, des del poble fins a l’hospital on estava ingressat… Viatges llargs i curts, viatges en l’espai i en el temps –tot plegat dins del gran viatge de la vida. D’aquestes reflexions n’ha sorgit l’exposició que Chikako Taketani presenta al Temple Romà de Vic, la primera individual que fa a Osona i que es pot visitar fins al dia 6 de setembre.
De les circumstàncies difícils, en surt sovint la guspira de la creació: “Estava buscant un tema adequat per trobar-me”, explica l’artista. La malaltia i el comiat al seu pare van ser “uns moments molt durs”, però li van servir “per intentar mirar la vida, preguntar-me què és”. En el tren, camí de l’hospital, els pensaments volaven, i per això bona part dels quadres remeten a aquestes hores, al temps suspès en el viatge. Hi ha una discreta referència a la realitat: els vagons del tren i les rodes, les finestres des d’on observen els petits personatges viatgers, uns edificis… A partir d’aquestes formes insinuades, Chikako Taketani deixa anar la seva imaginació amb composicions lliures, que s’aproximen a l’abstracció. El color l’aproxima més a la Catalunya on s’ha instal·lat que al Japó d’on prové: varietat cromàtica, dins d’una línia de colors càlids. “Busco la profunditat”, explica.
Amb l’exposició del Temple Romà de Vic, Chikako Taketani confirma la seva opció per una pintura intimista, bolcada cap al seu propi interior. “Hi ha qüestions que em mouen, com la crítica a la violència en el món actual, però també penso que altres pintors ja ho tracten”, explica. Ha optat per trobar-se ella mateixa, una introspecció “de la qual potser tenia necessitat des que vaig venir aquí”. En aquests últims anys, la seva pintura ha experimentat una progressió notable, amb l’aplicació de coles, pigments i adherents que creen transparències i velats. Una evolució a la qual no és del tot aliè l’escultor i pintor ripollès Domènec Batalla, la seva parella en la vida i en l’estudi artístic que comparteixen a Ripoll. Justament aquests mateixos dies, presenten una exposició conjunta al Casal Sant Martí de Campelles, on hi ha 7 escultures de Batalla i 14 pintures de Taketani.
Impressionada encara per l’espai del Temple Romà i la seva força, Chikako Taketani (a la foto, el dia de la inauguració), és conscient que amb l’exposició de Vic fa un salt endavant en la seva carrera artística. Formada en Belles Arts al Japó, va començar allà la seva trajectòria. Un viatge a França la va portar posteriorment a Catalunya –a Ripoll– on es va establir l’any 2003. Des de llavors, ha fet diverses exposicions –individuals i en parella amb Domènec Batalla. La seva obra també ha estat seleccionada per a la Biennal d’Art de Girona (2006 i 2008) i el premi Honda de Pintura, de la Garriga (2006). / JORDI VILARRODÀ
{{ comment.text }}