El complex cultural L’Atlàntida ja disposa, per primera vegada, de dues temporades completes –amb dos semestres cada una– per comparar el volum de públic que atreu.
I les xifres semblen confirmar que es va pel bon camí. Aquesta temporada 2011-12, que dilluns es va tancar amb un concert de l’Orquestra Segle XXI, ha registrat 37.616 espectadors, 14.787 més que l’anterior, que van ser 22.829.
A més, les 104 funcions de programació pròpia, entre setembre i juliol, van registrar un índex d’ocupació del 73,8%, un 10,8% superior al de la primera temporada.
“Són índexs molt elevats”, es felicita Sergi Zorita, cap de màrqueting i comunicació de L’Atlàntida. El gran repte per a la pròxima temporada serà, precisament, mantenir aquestes xifres d’ocupació.
I més tenint en compte que la retallada en el nombre d’espectacles programats –14 menys que aquesta temporada– pot condicionar la xifra absoluta d’espectadors.
Zorita atribueix la bona resposta de públic que està tenint el nou complex cultural a una “molt bona programació”, en el sentit que “està pensada per al perfil d’espectadors que tenim”.
En aquesta línia, destaca el fet de mantenir una bossa fidel de més de 200 padrins –paguen una quota per tenir determinats avantatges– i haver arribat als 4.500 amics, el doble que fa un any, que els permet “adreçar-nos directament a unes persones que saps que els interessa la cultura”.
La música, el teatre i els espectacles familiars han estat les propostes que han atret més públic, amb una mitjana d’ocupació que ha superat el 75%.
Simptomàtic és, per Zorita, l’èxit dels muntatges familiars (78%). “Una de les nostres obligacions és treballar la masia, perquè són gent que el dia de demà hem de poder recuperar com a públic cultural”. Aquest any s’ha potenciat la difusió oferint descomptes a les AMPA de les escoles.
L’estadística també mostra que els vigatans han estat els principals consumidors culturals del complex, seguits d’espectadors d’arreu de la comarca.
També creix la presència de veïns del Ripollès i la Garrotxa, mentre que com a desena població on s’ha registrat més compra d’entrada ja figura Barcelona.
Cloenda de luxe
Un concert de l’Orquestra Segle XXI va tancar dilluns la temporada.
Dilluns al vespre, a la Sala Ramon Montanyà de L’Atlàntida de Vic, l’Orquestra Segle XXI va oferir la Setena Simfonia d’Anton Bruckner.
Segueix Jordi Mora, oferint-nos cada any una simfonia d’aquest músic, un treball monogràfic que s’agraeix perquè permet escoltar les simfonies de músics tan especials com Bruckner.
La simfonia més lírica i una de les més belles del compositor, un monument a la música simfònica del segle XIX.
Una peça que encomana misteri, sobretot al principi, vitalitat, amb un allegro moderato que mostra una música bella i pregona.
Amb referències claríssimes brucknerianes i homenatge inclòs al gran Wagner en el segon moviment, Richard Wagner estava molt malalt quan Bruckner en feia la composició i va morir quan aquesta peça es va estrenar.
En aquest segon moviment, l’adagio, va ser impressionant el crescendo en Do major amb tota l’orquestra treballant –platerets, percussió i triangle inclòs– trepidant i eufòrica.
L’scherzo, energia i senzillesa s’aplegaven en un interludi líric que et feia volar. Una proposta, la del director de la formació, Jordi Mora, bella i sòlida.
Lluminositat, contrastos sonors, bon fraseig. Va dirigir amb ànima, expressivitat, força, gest clar i contundent.
L’orquestra va interpretar la peça amb total equilibri que conjugava a la perfecció el lirisme dels moviments extrems i la solemnitat i senzillesa dels moviments intermedis.
Molt interessant, ple i dinàmic el diàleg que es va establir des d’un bon principi entre el vent i la corda, un diàleg musical que culminava en un esplèndid i poderós final, una fanfàrria que esclatava en una aparent i grandiosa sonoritat.
Romanticisme a dojo i de qualitat en una nit d’estiu. Tot un luxe.
{{ comment.text }}