Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

L’Atlàntida també omple amb l’espectacle ‘El nou pop’

L’Atlàntida va triomfar amb la seva primera aposta cap al sector de la música alternativa. Amb un ple absolut, l’anomenat “nou pop” va atraure un públic de totes les edats entusiasmat amb la idea d’assistir a un concert de les que són considerades les últimes sensacions de la música catalana.

  • El 9 Nou
  • 03/05/2010 | 19:30

Els primers de pujar a l’escenari de la Sala Ramon Montanyà van ser Anna Roig et l’Ombre de ton Chien, ja que malauradament Maria Coma va caure del cartell a causa de la seva afonia. Introduïts per un fragment del mateix documental que s’havia projectat unes hores abans, els de l’Alt Penedès van mostrar la seva sofisticada i reharmonitzada visió de la ‘chanson’ francesa.

Seguidament, El Petit de Cal Eril van presentar les cançons del seu debut (també van interpretar una cançó inèdita, la prometedora ‘Partícules de Déu’) amb la que va ser l’actuació més notable de la vetllada. El seu carismàtic cantant, Joan Pons, va posar-se el públic a la butxaca amb les seves constants bromes (algunes d’aquestes van convertir petits problemes tècnics en moments clau de la nit) i el grup va sonar convincent, tot i que no tant com les altres ocasions en què han actuat a Vic ja que les grans dimensions de l’escenari feien que les parts més psicodèliques perdessin intensitat.

Finalment Els Amics de les Arts van actuar davant d’un públic que coneixia i celebrava les seves cançons, tot i que no tant com en la seva visita al Pasternak fa només un mes i mig. Si en el documental es caracteritzava l’Anna Roig com una artista bohèmia i els components d’El Petit de Cal Eril com uns “extremistes rurals”, els Amics de les Arts vénen a ser la versió benestant dels Manel. I és que, tot i que copien d’aquests últims fins i tot els tics vocals del cantant, no aconsegueixen que la seva quotidianitat soni del tot real i això provoca que els seus espectadors es divideixin entre els que els adoren i els que els odien. Tot plegat, però, un bon recull del present més evident de la música en català.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.