Eumo_dc es va fundar amb el nom d’Eumogràfic l’any 1979, Bisgràfic va arrencar l’any 1992, i Íngrid Picanyol ha començat a treballar fa només pocs anys. Pertanyen a tres generacions diferents, però tots tres simbolitzen la continuïtat del disseny marca Vic, que aquest any ha tornat a triomfar als Laus. Els grans premis del disseny català i espanyol –una combinació entre els Goya i els Gaudí, si val la comparació– han reconegut enguany set propostes presentades per aquests tres estudis. I no és una excepció: no passa gairebé cap any sense que els Laus tinguin presència osonenca.
“I més que n’hi hauria, si s’hi presentés altra gent”, afirma Íngrid Picanyol. El nivell es manté elevat des de fa anys: Vic concentra un clúster d’estudis i professionals del disseny inimaginable en altres ciutats de les mateixes dimensions, que no només treballen per al mercat intern sinó que són contractats i reconeguts arreu de Catalunya. “Potser la clau és haver començat abans: Eumo és un referent que ha creat escola”, explica Pep Alcántara, que també dóna com a claus “la necessitat de solucionar coses amb pocs recursos, d’haver-nos convertit en creatius i dissenyadors alhora”. Ton Granero, que junt amb Jordi Cano va ser un dels fundadors d’Eumogràfic, creu que la continuïtat ha estat possible, en bona part, gràcies a l’Escola d’Art de Vic, que des de fa uns anys imparteix Disseny com a titulació superior. “Hi ha un gran nivell de professors, i d’alumnes que segueixen després”. La formació “dóna eines per treballar”, però Granero creu que el factor clau és, al capdavall, “la inquietud”. Amb més de 30 anys d’exercici de la professió, l’actual director d’Eumo_dc (Eumo Disseny i Comunicació) assegura que aquesta és una feina “en què no et canses mai d’aprendre i sempre fas autocrítica”.
Com en tots els àmbits professionals –i en aquest encara potser més– adaptar-se als canvis és la clau. Els estudis més veterans han viscut l’evolució des del disseny gràfic a les eines digitals. Van néixer fent cartells i llibres, i ara fan pàgines web d’altes prestacions o aplicacions multiplataforma. Però sense deixar la base: Íngrid Picanyol, la més jove, s’ha endut el Laus per un logotip. “Intento tocar-ho tot perquè tot ho trobo interessant, però reconec una debilitat per la matèria”, explica. “L’adaptació depèn dels professionals que trobis, i una mica de l’edat en què t’agafin els canvis”, afirma Pep Alcántara, “però intentem apostar per igual en tots els fronts”. El cas més paradigmàtic és el d’Eumo_dc, que neix per dissenyar els llibres d’Eumo Editorial i que actualment treballa en tots els fronts, des de qualsevol producte digital al branding o la identitat corporativa. Tots han sobreviscut a crisis o han nascut amb elles: Bisgràfic, enmig de la depressió postolímpica, i Íngrid Picanyol, en l’actual conjuntura. “Gairebé em sap greu dir-ho, però estic treballant molt, ocupadíssima”. No ha creat un estudi ni té previst fer-ho: treballa sola però en xarxa, i quan té molta feina o necessita una col·laboració puntual la reparteix. Els altres dos estudis també tenen feina i, a vegades, els torna algun client que fa un parell d’anys havia dit que els trobava massa cars. “Això és una satisfacció”, diu Pep Alcántara.
{{ comment.text }}