No tots es coneixien entre ells, ni tots són de Folgueroles. Verdaguer els ha convertit en amics i la Casa Museu del poeta s’ha convertit en un dels seus llocs de trobada. Són un grup de joves d’entre 20 i 30 anys que han portat nous aires a la veterana entitat Amics de Verdaguer. Aquest mes, en l’assemblea de socis, està previst que s’incorporin també a la seva junta.
Montse Caralt i Gibet Ramon són dues de les cares que ja comencen a ser habituals a la Casa Museu Verdaguer. Hi col·laboren fent de guies els caps de setmana, i van ser de les primeres verdaguerianes d’aquesta nova fornada. “Des de fora, potser es veu una mica distant, aquest món”, reconeix Gibet Ramon. Encara pesa el tòpic que Verdaguer interessa només a gent gran i lletraferida. Però un cop a dins, les coses es veuen diferent: “Inquietud poètica, n’hi ha en tots nosaltres”, explica Montse Caralt, “i la Casa Museu és un espai on hem pogut fer coses”.
Aquest estiu, els joves acabats d’arribar a Amics de Verdaguer van organitzar els Vespres a l’Eixida, un cicle d’activitats poètiques que durant el juliol va tenir lloc a la Casa Museu. Unes dues-centes persones van passar-hi, en quatre sessions de recitals que van comptar, entre altres, amb la presència de l’actor Lluís Soler recitant Maragall o del poeta Enric Casasses amb textos propis.
Les vetllades es feien a l’eixida de la casa. I és que encara que sigui petit, “l’espai de la casa dóna molt de joc, no comencem des de zero”, diu Montse Caralt. La directora del centre, Carme Torrents, creu que la fórmula per atreure-hi públic jove (el 60 per cent dels espectadors del cicle d’aquest estiu) és justament aquesta: “Que programi el mateix públic jove”. En això i en altres línies de treball, el seu model són les cases d’escriptors europees, les literaturhaus, que generen una rica vida cultural al seu entorn.
El grup de nous Amics de Verdaguer està preparant ara un altre cicle, que es farà al gener i tindrà un punt encara més trencador. Pensen donar-li el títol de “Vespres amb lo follet”, recordant un poema de Verdaguer –inclòs a Jovenívoles– que té una possible lectura eròtica. Però, com ja van fer a l’estiu, ampliaran horitzons a altres escriptors. “Verdaguer és el paraigua, el que ens lliga amb l’espai”, explica Jordi Ylla, “a partir d’aquí ens interessa la literatura en general”.
Maria Homs, l’actual presidenta d’Amics de Verdaguer, i Mercè Generó, amb anys de treball a l’entitat, estan més que satisfetes amb l’arribada de noves generacions. Amics de Verdaguer es va crear oficialment l’any 1964 per difondre l’obra del poeta. Ara tenen uns 200 socis, la meitat dels quals són de Folgueroles, i l’altra meitat es reparteixen entre Osona i la resta dels Països Catalans. “Però faltaven joves, hi ha tota una franja d’edat amb pocs socis”, reconeix Maria Homs, “i cal renovar si es vol promoure la literatura en les generacions futures”.
{{ comment.text }}