Tot i l’absència del president de la Generalitat, Quim Torra, que a la mateixa hora feia una declaració institucional sobre l’aniversari de la declaració d’independència, aquest migdia s’ha inaugurat a Vic l’exposició “Oliba Episcopus”, la més ambiciosa que ha produït fins ara el Museu Episcopal. El director general d’Afers Religiosos, Marcel·lí Joan, i la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, han excusat el president, que tenia anunciada la seva assistència. Els bisbes de Solsona i Girona, Xavier Novell i Francesc Pardo, i el cardenal arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, han acompanyat el bisbe de Vic, Romà Casanova, en l’acte. El successor d’Oliba en la seu vigatana, al cap de mil anys, ha dit recordat el seu paper en la configuració del país, i ha dit que l’Església segueix “en la lluita per la mateixa terra, perquè sigui lloc de pau i llibertat”, a més de reivindicar la cultura “enfront del materialisme i l’hedonisme”. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha demanat un aplaudiment per al conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig.
LES BÍBLIES I UN CONJUNT DE PECES ÚNIQUES
“Oliba Episcopus” vol “explicar Oliba, un dels personatges més coneguts de l’Edat Mitjana a Catalunya, des d’uns perspectiva diferent de les biografies clàssiques”. I ho fa a través d’una vuitantena de documents i obres d’art, entre els que destaquen les Bíblies que els monjos del monestir de Ripoll van confeccionar al segle XI i que, per primera vegada des de llavors, s’han tornat a trobar: la Bíblia de Rodes, dipositada a la Bibliothèque Nationale de París i la Bíblia de Ripoll, que es conserva a la Biblioteca Vaticana de Roma.
L’exposició, que compta amb el suport de l’Obra Social de CaixaBank, es podrà visitar fins al mes de gener i reuneix també peces procedents de diversos museus d’Europa, entre les quals hi ha algunes de les obres d’art més destacades de l’època, com els canelobres del bisbe Bernward de Hildesheim (Alemanya), el sudari de Sant Lambert de la catedral de Lieja (Bèlgica) o l’arqueta d’Hixam II, califa de Còrdova, del tresor de la Catedral de Girona. Les dues bíblies, però, són les peces més destacades, per les seves riques il·lustracions que constituïen “un banc d’imatges” a partir de les quals els artistes creaven altres obres, com la portalada del monestir de Ripoll, segons ha explicat el comissari de l’exposició, Marc Sureda. Enguany es compleixen mil anys des de que Oliba va ser investit bisbe de Vic, on aixecaria la catedral romànica. Fill de la família dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba havia estat també l’abat dels monestirs de Ripoll i Cuixà, i la seva figura es considera una de les més influents en la Catalunya comtal.
{{ comment.text }}