Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Les excavacions a L’Esquerda de Roda troben restes d’una gran mortaldat simultània de persones entre finals del segle XIII i principis del XIV

Les excavacions arqueològiques tanquen les campanyes d’estiu, època d’especial activitat en els jaciments d’Osona. A l’Esquerda de Roda s’ha continuat […]

  • El 9 Nou
  • 07/10/2010 | 22:00
  • 0

Les excavacions arqueològiques tanquen les campanyes d’estiu, època d’especial activitat en els jaciments d’Osona. A l’Esquerda de Roda s’ha continuat excavant la necròpoli medieval de l’església, mentre a la part ibèrica apareixen restes cada vegada més antigues i s’avança en els coneixement de les fortificacions.

La gran necròpoli medieval que s’estén al voltant de l’antiga església de Sant Pere de Roda continua proporcionant nou material als arqueòlegs. L’excavació d’aquest estiu ha continuat obrint enterraments a la cara sud de l’església, i s’ha endinsat en un nou espai, on hi havia hagut l’entrada. “Aquí s’han trobat també enterraments, sobre els quals es va construir més tard una galilea o porxo. Per sota, hi ha unes estructures que podrien ser ibèriques”, diu Oriol Amblàs, que s’ha incorporat a la direcció de les excavacions al costat d’Imma Ollich i Montserrat de Rocafiguera.

Part del sector on s’ha treballat aquest estiu ja havia estat descobert pel Centre Excursionista de Roda de Ter, que va excavar a l’Esquerda entre els anys 1966 i 1975, de forma amateur. “Hem fet una reexcavació”, diu Montserrat de Rocafiguera, però amb les quatre dècades transcorregudes des de llavors se’n poden treure noves dades o rellegir d’altra manera les antigues. A l’interior de l’església, per exemple, han aparegut més tombes antropomorfes, és a dir, excavades a la roca seguint la forma del cos.

Els cossos s’acumulen en gran quantitat en un extrem de la necròpoli medieval de l’Esquerda. L’any passat ja es van començar a trobar aquests enterraments, possible indici d’una gran mortaldat simultània de persones, que no donava temps a sepultar-los un per un. Els cossos pertanyen tant a joves com a adults, i es presenten alguns casos curiosos, com els de dos individus que es van enterrar abraçats, amb el braç d’un que passa sobre el pit de l’altre. Els arqueòlegs els daten entre finals del segle XIII i principis del XIV. Alguna malaltia epidèmica, com la pesta negra, podria haver estat la causa d’aquesta tragèdia al poblat de l’Esquerda.

Antònia Díaz, antropòloga de l’equip arqueològic, està preparant la publicació d’un estudi a partir de les dades obtingudes, que proporcionarà un retrat molt detallat dels antics rodencs: edat i sexe, constitució, malalties… i a partir d’aquí, deduccions sobre l’activitat que duien a terme o la seva dieta d’alimentació, entre altres. A més del gran enterrament col·lectiu, han continuat sortint tombes de lloses (datades al segle XI) i altres d’antropomorfes, les més antigues, que es poden situar al voltant dels segles IX i X. A la fotografia, els arqueòlegs treballant, divendres a la tarda, en els enterraments col·lectius medievals de l’Esquerda.

Un fragment de ceràmica dóna pistes. És només un petit tros de ceràmica negra amb ratlles blanques, localitzat aquests últims dies a l’anomenada Casa 4 del poblat ibèric i endreçat curosament en una bossa de plàstic. Però dóna moltes pistes: és una ceràmica feta abans que arribés la tècnica del torn, i decorada. No es tractava, doncs, d’un senzill atuell de cuina, sinó de taula, amb un cert luxe. Amb això, en tenen prou els arqueòlegs per deduir que, possiblement, aquest lloc estava habitat al segle VI aC, fins i tot abans de ser fortificat. “Permet pensar que a sota hi ha una ocupació de l’Edat de Bronze”, diu Rocafiguera.

Cada excavació resol incògnites i n’obre de noves. En aquest cas, l’aparició d’un mur atalussat, no gaire ben fet, posterior a una torre de fortificació ben construïda (segle III-II aC). Per què el van fer? Van aixecar-lo de pressa, davant d’una amenaça imminent? “Aquí continuarem excavant l’any que ve, per aprofundir en el coneixement del sistema de fortificació ibèrica”, diu l’arqueòloga.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.