EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

Les troballes d’Aiguafreda de Dalt indiquen vida anterior al segle IX

La descoberta de quatre enterraments assenyala que la cripta era mĂ©s gran del que Ă©s ara. Les restes ĂČssies, molt ben conservades, pertanyen a tres individus mascles, un d’entre 40 i 60 anys, i dos mĂ©s d’entre 18 i 25 anys.

  • El 9 Nou
  • 01/06/2014 | 13:00
  • 0

La cripta situada sota l’esglĂ©sia d’Aiguafreda de Dalt seria el doble de gran del que s’ha conservat fins al moment actual.

Així ho confirmen les descobertes fetes a partir dels treballs d’excavació realitzats les darreres setmanes a la zona del davant de la cripta, segons ha explicat Jaume Oliver, tùcnic de Patrimoni de l’Ajuntament d’Aiguafreda.

Les noves troballes, quatre enterraments amb restes ĂČssies, tambĂ© apunten a l’existĂšncia de vida humana abans del 898, data en quĂš va arribar l’abadessa Emma per fundar l’esglĂ©sia.

L’alcalde d’Aiguafreda, Joan Vila, considera que tot plegat servirĂ  “per posar en valor un tema histĂČric i cultural molt important per aquestes contrades. A mĂ©s, ens donarĂ  mĂ©s força en el turisme”.

El mes de gener passat, desprĂ©s que el consistori signĂ©s un conveni amb el bisbat de Vic, propietari del conjunt monumental, per començar a treballar durant dos anys en aquest espai, es va procedir a enretirar els enderrocs que s’havien acumulat a l’exterior de la cripta, davant de la porta, i que pertanyien a una antiga masoveria de l’esglĂ©sia que s’havia desplomat a principis dels anys 70.

DesprĂ©s d’enretirar un conjunt de runes d’1,80 metres d’alçada i d’uns 30 metres de longitud, es van localitzar unes estructures picades a la roca “que finalment es van identificar com a tombes, amb restes ĂČssies molt ben conservades”.

Amb aquesta descoberta es van parar les obres d’enretirada de runes per fer una excavaciĂł preventiva tant arqueolĂČgica com antropolĂČgica, en col·laboraciĂł amb l’Institut CatalĂ  d’Arqueologia ClĂ ssica (ICAC).

“Les quatre tombes, tres de senceres i una de reaprofitada, tenen la mateixa tipologia de les situades dins la cripta, i podrien datar de l’ùpoca alt medieval d’entre els segles VII i X”, ha explicat Oliver. Les restes ĂČssies, molt ben conservades, pertanyen a tres individus mascles, un d’entre 40 i 60 anys, i dos mĂ©s d’entre 18 i 25 anys.

“Ara estem pendents de Cultura de la Generalitat per fer una anàlisi dels ossos que permeti determinar exactament la seva antiguitat”.
Oliver considera que aquestes troballes tenen un gran interĂšs en diferents aspectes.

“SĂłn molt importants perquĂš ens permeten dir que la cripta de l’esglĂ©sia d’Aiguafreda de Dalt era el doble de gran, com a mĂ­nim, tenint en compte que l’excavaciĂł encara no s’ha acabat”, remarca el tĂšcnic de Patrimoni.

AixĂČ ho poden afirmar perquĂš aquestes tombes trobades ara fora la cripta originĂ riament havien estat a l’interior, i estava comunicada amb l’altra que s’ha conservat per la porta que ara dĂłna a l’exterior.

A mĂ©s, com que els cinc enterraments de la cripta no es van conservar, amb la descoberta de les noves tombes amb restes ĂČssies “es podrĂ  fer la dataciĂł exacta de tot el conjunt”.

Oliver explica que les restes de dins no es van conservar per culpa de l’excursionisme salvatge dels segles XIX i XX, mentre que les restes de fora van passar desapercebudes en quedar tapades per l’enderroc.

Oliver, perĂČ, tambĂ© destaca la importĂ ncia de la localitzaciĂł de la zona de construcciĂł o el taller de la mateixa esglĂ©sia, situat a la muntanya de pedra tosca, que es va utilitzar com a pedrera. “AixĂČ Ă©s el que va destruir part de la cripta original, quedant fora les tombes ara localitzades”.

Amb tot plegat, Oliver afirma que ara ja es pot dir que estan caminant pel segle VII. “I que l’abadessa Emma, quan va arribar el 898 per fundar l’esglĂ©sia, no va arribar sobre un desert, sinĂł que ja hi havia uns enterraments antics que podrien ser d’uns segles abans, i potser vinculats a una esglĂ©sia anterior a la que ella va fundar. Per tant, allĂ  ja hi havia una presĂšncia humana i eclesiĂ stica anterior”.

L’alcalde diu que les troballes donen resposta al perquĂš l’abadessa es va instal·lar precisament en aquest indret, “perquĂš ja hi havia població”.

Els treballs, perĂČ, encara no han acabat. Aquests dies començarĂ  una excavaciĂł completa “per anar baixant cap avall”. El dubte que tĂ© ara Jaume Oliver Ă©s si a curt termini “serĂ  un jaciment excavat i museĂŻtzat, o si hi haurĂ  feina per anys i serĂ  un jaciment en marxa, totalment obert, a banda del conjunt monumental”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.