Tècnicament, se l’anomena un gladius hispaniensis i és el tipus d’espasa que els romans van adaptar dels ibers a l’entrar a Hispània en els segles III-II aC. Desenterrada fa dos anys i mig al jaciment del Camp de les Lloses de Tona, des de diumenge passat es mostra per primera vegada en públic després d’haver estat sotmesa a un procés de restauració. Fins al dia 27 de gener, es pot veure aquesta peça excepcional, abans que viatgi a Alcalà de Henares (Madrid) i sigui exhibida amb tots els honors en una exposició sobre armament romà. Pel setembre, tornarà al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses per quedar-s’hi, molt a prop d’on ha dormit més de dos mil anys sota terra.
El gladius va aparèixer en la campanya d’excavacions de l’any 2013 al Camp de les Lloses en l’edifici designat amb el número 1, possiblement destinat a una guarnició militar. “Estava posada paral·lela a una paret, tot indica que no era un objecte perdut o caigut en aquest lloc per casualitat”, explicava en aquell moment l’arqueòloga Montserrat Duran, codirectora de les excavacions junt amb Imma Mestres. Totes dues van valorar com a “excepcional” la troballa, perquè només hi havia constància d’una altra espasa semblant localitzada a Empúries. No els va estranyar gens, però, que en el poblat hi sortís una espasa perquè el Camp de les Lloses va ser un assentament relacionat amb les legions romanes que, en l’època republicana, protegien la construcció de noves vies de comunicació. Després del primer tractament al mateix Camp de les Lloses, l’arma va ser restaurada per Alejandra Balboa, especialista en arqueometal·lúrgia que col·labora des de fa anys amb el jaciment.
{{ comment.text }}