L’Esquerda deixa veure com es va construir la muralla

De cop i volta, una capa de calç. Com una lletada, en diuen els enguixadors. Apareix al costat de la muralla visigòtico-carolíngia de L’Esquerda, en el tram final on se’n va cap al marge que cau dret sobre el Ter. A la capa de calç, marques d’haver-hi treballat amb una eina. “És tecnologia de construcció de la muralla”, diu l’arqueòloga Imma Ollich, codirectora de l’excavació. Tan primitiva com es vulgui, però tecnologia, formes de treball.
Aquest és un dels trams on s’ha centrat la campanya d’excavació d’enguany, a punt d’acabar. S’hi dibuixava una poterna, una petita porta per traspassar la muralla, però buscaven més respostes: si existia una altra porta més gran, per exemple. I s’han trobat amb l’inesperat, com sol passat en una excavació: un camp de sitges, forats excavats al terra per guardar-hi gra, generalment, que al cap d’un temps es converteixen en un petit abocador on s’hi llença de tot. “Amb aquestes, en portem comptabilitzades 102 a L’Esquerda”, afirma Ollich. I cada una s’ha excavar bé, perquè pot haver-hi molta informació. D’una d’aquestes n’han trobat fins i tot la tapa rodona de pedra. El forat s’endinsa cap a nivells més antics, i sempre acaben emergint, al capdavall, les restes ibèriques. Un dels moments de més activitat de L’Esquerda. Han aparegut materials de procedència cartaginesa, quan el poblat rodenc era el seu aliat contra la Roma republicana. Aquí es vivien les guerres púniques, i si es deixa volar la imaginació i es mira a les muntanyes del Ripollès, es pot pensar per on devien passar Hanníbal i els seus elefants quan van travessar el Pirineu.
Però els arqueòlegs se cenyeixen als fets, a l’evidència. Són científics. Ara mateix, es trenquen el cap pensant de què devia servir una estructura rectangular, de murs gruixuts. S’hi sobreposen diversos murs, “és molt complexa”, diu l’arqueòleg Albert Pratdesaba. Ve d’època ibèrica, però es reaprofita en època medieval, quan es fa la muralla. Just a partir d’aquí, la imponent paret d’aquesta –que arriba a fer gairebé dos metres de gruix– es torna més prima fins a menys d’un metre. Era un tancament? “Hem de veure quina relació hi té”, diu.
Cada vegada s’ha fet més evident que a tota L’Esquerda se sobreposen capes, com en qualsevol ciutat. Des dels primers testimonis d’ocupació, a final de l’edat del bronze (segle X aC) fins al segle XIV de la nostra era. Amb els moments àlgids ibèrics o carolingis. No hi ha divisió entre poblat ibèric i poblat medieval. El primer va ser la base de tot, i ja en aquesta època (segle V aC) el poblat no era tan petit com es pensava: s’escampaven les construccions per tota la península que forma el Ter, protegides per la muralla. “Ja no podem parlar d’àrea ibèrica i medieval diferenciades, és una ciutat que es va fent trepitjant-se a ella mateixa”, diu Montserrat de Rocafiguera, codirectora de l’excavació i especialista en el primer d’aquests períodes. En una de les habitacions ibèriques, s’ha excavat més avall, i han aparegut nivells de restes d’abans del segle V aC, fins al segle X aC. “Estem documentant les estructures més antigues del poblat”, afirma. Aquest dissabte, els arqueòlegs desapareixeran fins l’estiu que ve del turó que domina Roda de Ter, però la feina continuarà investigant les troballes, donant a conèixer les conclusions en congressos o articles científicis. “M’estimo més anar a poc a poc, consolidant i publicant”, diu Rocafiguera.