Aquesta estrena es configura com un dels escassos atractius d’una programació “volgudament i premeditadament fluixa”, segons el regidor de Cultura, Xavier Solà, amb l’horitzó de la propera inauguració de la nova Atlàntida, prevista per a la primavera de l’any que ve.
La sala de l’Institut del Teatre acollirà les tres representacions d’Aigua previstes aquest cap de setmana. És la segona producció que estrena a Vic la companyia A4mans, creada l’any passat per Montserrat Mas i la seva filla, Blanca Bardagil, que fa un any es va presentar al mateix escenari amb Fàbrica de núvies. L’argument situa l’espectador en el submón de l’estafa: Aigua és el nom d’un virus informàtic que uns delinqüents volen utilitzar per cometre una gran estafa per internet. En aquest context, un dels membres de la banda intenta servir-se de l’organització mafiosa per resoldre un conflicte personal, recuperar el seu fill.
Montserrat Mas i Blanca Bardagil –que també ha dirigit el muntatge– es mouen en un terreny ambigu, més proper “al costat fosc que al costat blanc”. El públic veu la situació “des del punt de vista del personatge”, amb qui es pot arribar a identificar, tot i ser un dolent, “pels motius que l’empenyen a obrar de la manera que obra”, o fins i tot pels sentiments. Posar en dubte l’espectador, en aquest sentit, és una forma d’implicar-lo dins de l’acció.
‘Aigua’ es configura com una successió de 21 escenes breus sense solució de continuïtat, de manera que l’espectador les veurà com un únic bloc. L’actor, que no surt d’escena en els 75 minuts de l’obra, es presenta en una escenografia reduïda al mínim (una cadira i una maleta són tot el seu atrezzo). Blanca Bardagil explica que tota la força es concentra “en la història i el personatge”, amb el qual s’ha fet un treball “minuciós, paraula per paraula”. Ho confirma Jaume Sangrà, per a qui la preparació del personatge –amb l’esforç que representa un monòleg– “gairebé m’ha fet canviar la idea del que és fer teatre”.
La programació cultural de Vic per aquest últim trimestre només inclou espectacles “ineludibles” o que ja estaven compromesos anteriorment. És el cas de ‘Ritme i figures’, un muntatge de dansa de la companyia de Bebeto Cidra que es va suspendre la primavera passada per una lesió del ballarí i coreògraf. Basat en música del compositor Heitor Villa-lobos, s’estrenarà els dies 12 i 13 d’octubre. Bebeto Cidra també posarà en escena la tercera part de la seva trilogia sobre les suites per a violoncel de Bach, del 22 al 25 de novembre.
Les úniques propostes teatrals, a part de l’estrena d’’Aigua’, són les del cicle Dijous a l’Institut del Teatre i, a finals de novembre, el muntatge sobre textos de Maria Àngels Anglada (‘Els llavis closos’, de Gespa Teatre).
Es manté també el Festival de Titelles de Vic, ja consolidat, que tindrà lloc durant el mes de novembre, i el clàssic concert de cobla del dia 6 de desembre. Aquest any, però, serà a càrrec de la Cobla Ciutat de Vic, que des de la seva estrena el juliol del 2008 no havia tornat a actuar. “Les circumstàncies no afavorien la seva aparició”, diu Ramon Ferrer, gerent de l’IMAC.
{{ comment.text }}