Des de finals del segle VIII fins ben entrat el segle XIV, l’entorn de l’església de Sant Pere de Roda, dins del poblat de L’Esquerda, va ser utilitzat com a cementiri pels seus habitants. Gairebé sis segles d’enterraments surten a la llum aquests dies, en la campanya d’excavació del jaciment que es porta a terme tant a la part medieval com a la ibèrica.
Els enterraments a L’Esquerda eren prou coneguts. Ja se n’havien excavat a la cara nord de l’església, però quedaven els de la cara sud. “Des dels anys 80, quan vàrem fer una prospecció, sabíem que hi havia una necròpoli”, explica l’arqueòloga Imma Ollich, codirectora de les excavacions. El que s’ha fet ara és treure-la a la llum, aprofitant que aquest estiu s’hi podia treballar durant gairebé dos mesos de campanyes successives. El resultat, com s’esperava, ha estat interessant: els morts aporten molta informació sobre els vius.
Les tombes es presenten en tres tipologies. Les primeres, datades des de finals del segle VIII fins a mitjans del X, són excavades a la roca seguint la forma del cos (antropomorfes). Unes altres són delimitades amb lloses, i corresponen als segles XI i XII, en el moment en què s’edifica l’església. Finalment, apareixen inhumacions directes al terra, en el nivell superior. Corresponen als segles XIII i XIV, i possiblement alguns van ser fets en poc temps, a correcuita, com també ho indicarien les restes d’argamassa (calç que s’hi va tirar a sobre). La presència d’infants i joves fa pensar en una epidèmia com a causa de les morts. Els treballs que s’estan fent a la necròpoli també confirmen que aquesta va continuar activa fins ben avançat el segle XIV, malgrat que el poblat es va abandonar a partir del 1314.
La part medieval de l’Esquerda ha viscut un treball intens aquest estiu, primer amb una excavació programada per la Universitat de Barcelona, un camp de treball de la Universitat d’Estiu de Vic i, finalment, l’excavació anual programada a finals d’agost.
Roda de Ter Dins de la necròpoli de L’Esquerda, ha aparegut aquest singular enterrament doble. Els arqueòlegs el daten entre els segles XI i XII, perquè ha aparegut enmig de les tombes de lloses d’aquesta època, i ara s’està pendent de les anàlisis per determinar més dades, entre elles el sexe dels dos individus (encara no està confirmat que siguin una parella d’home i dona). El cert és que van morir junts, i van ser enterrats plegats, mirant-se l’un a l’altre. Ni en aquest ni en cap altre enterrament no han aparegut objectes d’aixovar funerari, un fet propi ja de la cristianització. Tot i això, es conservaven alguns costums pagans ancestrals, com el d’enterrar els cossos mirant cap a ponent. “Excavar una necròpoli és el més difícil”, recorda Imma Ollich, perquè el que s’hi troba no és fruit de la casualitat: “Un enterrament és un dipòsit voluntari”.
La tecnologia també facilita la feina dels arqueòlegs. Aquest any s’està utilitzant a L’Esquerda un modern sistema per fer planimetries del jaciment. Amb eines de topògraf i el software Giotto, es poden extreure plànols a partir de fotografies. Fins ara, aquests plànols es feien a mà, amb dibuixos. També s’utilitza un sistema per datar restes a partir d’elements inorgànics, com els senyals deixats pel foc. En concret, aquest procediment ha servit per estudiar un racó del poblat medieval on va cremar un foc, “de forma poc o molt permanent”, des del segle XI fins al segle XIV. Es desconeix quina era la finaltiat d’aquest foc, molt a prop de la sagrera de l’església.
Tot el que ara s’està recollint, ha de passar al procés d’anàlisi i estudi que permetrà treure’n molta informació. Antònia Díaz, una arqueòloga de Centelles especialitzada en antropologia, dirigeix aquest procés. Un cop documentat l’enterrament, amb dibuixos detallats, els ossos recuperats a la necròpoli es netegen, es mesuren i a partir de les dades, es defineix com era la població. Podrem conèixer si els antics habitants de L’Esquerda eren persones robustes, a quina edat morien, quines malalties patien, i quines d’aquestes eren conseqüència de l’activitat que duien a terme: “La malnutrició, o la dentició, per exemple, ens donen dades”, explica Antònia Díaz.
Les excavacions també abasten el jaciment ibèric. Aquí, Montserrat de Rocafiguera dirigeix els treballs que continuen investigant l’urbanisme del poblat. En aquest sentit, és interessant el treball que es fa en un sector obert els últims anys, on bona part de les parets ibèriques van ser arrasades per la construcció de sitges en època visigòtica (ja se n’han trobat més de 40). Amb les poques restes que queden dels murs ibèrics els arqueòlegs intenten definir les traces dels carrers. “És un procés molt laboriós”, diu Rocafiguera, que es pot basar en detalls tan subtils com el color de la terra. També es treballa al voltant de la torre de defensa i en una habitació. / JORDI VILARRODÀ
{{ comment.text }}