Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Lluís Solà, cànon literari

L’escriptor vigatà presenta al Temple Romà el volum de la seva ‘Poesia completa’.

  • El 9 Nou
  • 12/04/2016 | 12:12
  • 0

Les més de mil pàgines de la ‘Poesia completa’ de Lluís Solà Sala configuren una obra “destinada a ingressar en el cànon”. El filòleg Francesc Codina es mostrava convençut que el voluminós llibre del poeta vigatà, presentat al Temple Romà, serà de referència obligada en la història de la literatura catalana de la nostra època. “Un llibre important, d’un poeta profund”.

Al costat de l’autor i davant d’un públic insòlitament nombrós, Francesc Codina i el també filòleg i professor Pep Paré van desbrossar el camí per endinsar-se en la magna obra de Solà. Fins a 70 llibres escrits entre 1958 i 2015 (vegeu entrevista a EL 9 NOU, 1 d’abril de 2016) recollits en aquest sol volum editat i publicat amb cura per Edicions de 1984, “la bíblia poètica de Lluís Solà”. Una poesia “de l’experiència”, de la vida, però no de la seva part més superficial. Un tot que Pep Paré veu com “un organisme viu”. I cada una de les seves parts, sorgida com “un acte creatiu, un acte de vida”. Paré esmentava el Lluís Solà gran lector, “que sent les veus dels que escriuen com si els tingués davant”, i les integra en la seva pròpia experiència literària, des de la poesia xinesa a Maragall o Riba. I com conjurant les pors, advertia que es tracta d’una poesia que “fa de bon llegir” i és “exigent, però no críptica”.

Els dos exploradors de l’obra de Solà Sala parlen d’un acte de “generositat” en aquesta escriptura incansable, que “ens compromet a tots nosaltres a ser més homes i més dones”. I d’una “estimació pel món” entesa en sentit ample (“les paraules, les coses, la gent…”) que traspuen els poemes, expressats en els formats més diversos. Ara són els receptors d’aquesta generositat, els lectors, els que se l’han de fer seva. I amb una recomanació, la de fer-ho en veu alta perquè “és millor encara escoltar-ho que llegir-ho”, deia Paré.

El protocol d’aquests actes estableix que a l’autor li corresponen els agraïments. I Lluís Solà va donar les gràcies a tots aquells que al llarg del temps han mantingut el caliu d’una llengua amenaçada, “les paraules que els nostres avantpassats ens han conservat a tots… els poetes devem paraules a tothom”. Potser per això diu que “no he sabut mai si eren meus, vostres o del món, aquests textos”. I com si volgués donar la raó a qui diu que la seva poesia ha de ser escoltada, Lluís Solà va tancar l’acte recitant amb la seva declamació rotunda.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.