Dos mesos després de la sortida a la llum d’aquest darrer volum de l’obra poètica de l’escriptor, el Temple Romà es va omplir per acompanyar l’autor. Francesc Codina el va posar a l’alçada de Llull i Verdaguer, “fundador i refundador” del català literari, pel seu coneixement “de la llengua del poble”. Però no és només un efecte de llenguatge, sinó que “els seus mots ens fan conèixer les coses”.
Francesc Codina va aconsellar al lector: “No us demaneu què vol dir el poema, escolteu què vol dir la poesia”. Tant ell com Jordi Cornudella, escriptor també i editor del llibre, van situar Lluís Solà en la tradició literària catalana, proper a Vinyoli o a Riba, conscientment inserit en aquesta cadena, però també amb ecos “de la gran poesia romàntica alemanya”.
L’autor va tancar l’acte de presentació amb una reflexió entorn del títol: “L’existència en ella mateixa és bellesa”, però a la vegada “no hi ha bellesa sense sofriment”. L’existència humana, segons el poeta, transcorre inevitablement en aquest “entre”. El missatge de fons, però, és vital al cent per cent: “Hem d’aspirar, malgrat tot i contra tot, al goig incontenible de l’existència”, va dir Solà.
{{ comment.text }}