Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Lluís Vila d’Abadal: “Vic té potencial per ser un referent nacional a nivell cultural”

Entrevista al Director General de l’Atlàntida de Vic, Lluís Vila d’Abadal, on es fa un repàs de l’actualitat de la institució i una reflexió sobre el món cultural i la seva gestió.

  • El 9 Nou
  • 12/01/2016 | 13:27
  • 0

– L’Atlàntida s’ha convertit en un referent cultural a Catalunya?

– Quan jo vaig dir que l’Atlàntida havia de convertir-se en un referent cultural nacional i europeu ho deia des de la perspectiva d’algú que comença un nou projecte. Vic té potencial i crec que actualment ja ens hem convertit en un referent nacional o hi som molt a prop, tot i les capacitats demogràfiques de la ciutat.
Ara falta seguir creixent, anar més enllà. Hi ha un element que crec que ens permetrà arribar-hi, la música. A Vic hi ha una escola de música molt potent i un ambient musical bastant sòlid. Aquestes dues característiques fan que pugui ser un element molt important de projecció. Tot i això, encara ens falta, això és un projecte de deu, quinze o vint anys.

– Què distingeix l’Atlàntida d’altres equipaments culturals?

– Tenim tres grans diferències que ens fan ser força especials. La primera, la relació entre l’Atlàntida, sala d’espectacles, i l’escola de música. Una escola de música sota el mateix sostre. Hi ha una gran relació amb la part docent i fins i tot organitzem concerts conjuntament. Això dóna l’oportunitat als estudiants d’actuar amb professionals de tot tipus. La segona, la qualitat dels concerts que portem. Solen tocar o actuar artistes de renom mundial que també ho fan a Barcelona. Per acabar, la tercera, és el nostre departament de màrqueting. Sempre hem tingut un interès molt gran a informar sobre el que fem i de tenir una relació estreta amb el nostre públic, mantenint-los al dia del nostre programa i de tot allò que els pugui interessar.

– Quin sol ser el públic?

El nostre públic en general és de Vic i de la comarca d’Osona. En els últims anys s’ha fet essencial fer estudis per saber quin és el teu públic i cuidar-lo, el gran repte dels equipaments culturals és fidelitzar al públic. El nostre programa consisteix en portar Barcelona a Vic, que la gent pugui consumir productes de qualitat a la comarca.

També ve gent del Ripollès, de la Garrotxa, del Vallès Oriental i alguns de Manresa, tot i que no tants pel fet de que ells ja tenen un bon equipament cultural allà. És difícil que vinguin per exemple de Barcelona perquè sembla que distància per anar de Vic a Barcelona sigui més curta que la de Barcelona a Vic. Sembla que un gran producte cultural perdi força pel fet de fer-se a Vic.

– Com ha estat la gestió en la situació social i econòmica dels darrers anys?

– Tu al principi et planteges uns objectius, unes fites, i la realitat te les va condicionant. Realitats demogràfiques, socials, econòmiques… Un cop t’hi trobes has d’anar replantejant el que prioritzes, crear estratègies per rendibilitzar els espectacles i a l’hora atraure al públic.

La crisi ens ha afectat, és clar. El primer any l’Ajuntament de Vic ens va donar 700 mil euros, al cap de tres anys, ens ho va baixar a 500 mil, és una gran diferència. Cada vegada ens hem hagut de refiar més dels ingressos per taquilla, però és difícil perquè aquests també han anat a la baixa. Per una banda perquè la gent no es gasta tants diners en aquest tipus d’activitats i, per altra banda, perquè nosaltres mirem d’oferir preus més competitius que a la llarga també signifiquen menys ingressos.

L’Atlàntida vol apropar la cultura a tothom i una mostra d’això és el programa Apropa Cultura a l’Atlàntida. Com valora la seva participació en aquest projecte?
Aquest és un projecte que va sortir de l’Auditori de Barcelona i que de seguida que va sortir de Barcelona ens hi vam adherir. És un programa que ens satisfà molt, ja que ens dóna l’oportunitat de donar un cop de mà a aquells que ho necessiten, d’apropar la cultura a tothom. Ara el que estem mirant és que tothom que es trobi en risc d’exclusió social pugui accedir a aquesta oferta a nivell individual, sense haver de pertànyer a cap associació ni institució. Conjuntament amb l’ajuntament estem mirant de convertir aquesta idea en una realitat.

– A més, l’any que ve Vic es convertirà en la Capital de la Cultura Catalana 2016. De quina manera hi participarà l’Atlàntida?

– Nosaltres hi participarem amb diversos projectes. A través de l’Escola de Música hem preparat un espectacle sobre l’obra de Jacint Verdaguer. Amb l’Atlàntida tenim planejats dos projectes diferents, primer una producció, a càrrec de la companyia teatral CorCia i una altra que organitzem conjuntament amb el Museu Verdaguer de Folgueroles. En aquesta s’interpretaran diferents poemes de la joventut de Verdaguer que l’autor no va arribar a publicar. En aquest acte hi participaran diferents actors reconeguts, el grup musical Obeses i comptarà amb els decorats de l’artista Pere Jaume. Aquest serà l’acte de cloenda de l’any i ens fa una il·lusió especial produir-lo.

– Canviant de tema, com veu el projecte que ja fa anys que és damunt la taula per municipalitzar l’Atlàntida?

– Ja fa molts anys que estic involucrat en el món de les fundacions, m’és proper i m’hi sento molt còmode. Si et sóc sincer no entenc perquè es tenen tants prejudicis amb les fundacions. Donen molta independència del poder polític, tot i que aquest també exerceix el seu control. Actualment la gestió es divideix entre l’ajuntament i privats, que donen una visió del món de la cultura molt oberta i diferent. Tot i això, respecto la legitimitat dels polítics, han estat triats pel poble democràticament i faran el que creguin més oportú. Penso que a la gent no li importa gaire la gestió de l’Atlàntida. Crec que quan vas a un hospital vols que et curin i quan vas a l’Atlàntida vols veure espectacles de qualitat. No interessa qui ho gestiona si ho fa bé.

– Com veu la distribució d’equipaments culturals a Catalunya?

– Considero que està molt desordenada, els equipaments culturals han crescut com bolets, no hi ha un mapa d’equipaments ben pensat. Per posar un exemple, amb les escoles i els hospitals es fan estudis per saber on s’han de col·locar i distribuir els equipaments segons diferents factors com la demografia del territori, la necessitat, etc. Amb els equipaments culturals això no ha passat. És una mancança de tots els departaments de cultura que hi ha hagut. Potser és molt difícil de gestionar.

– Ja per acabar, què és per vostè la cultura?

– Per mi la cultura és una manera d’estar al món, de veure’t a tu mateix. La gent que s’interessa per la cultura té una actitud diferent, està més atenta al que passa i té més esperit crític. La cultura no és només el que transmetem a l’Atlàntida, és un concepte molt ampli. La cultura és allò que ens fa diferents dels animals. Dins del conjunt de les espècies, som una espècia diferent, capaç de raonar, sentir, d’analitzar i, per últim i més essencial, de tenir esperit crític.

– I la subcultura?

– És una cultura de masses que ha aconseguit apropar-se a la població i que ha permès que les classes més populars, obreres, poguessin accedir a la cultura. Sol ser una cultura menys exigent, no demana un esforç. No vull posar exemples, però tots ho sabem bé. Són espectacles de pura distracció, pur entreteniment i amb una dignitat i legitimitat extraordinària, però que en el context cultural no serien la punta de la llança. Amb aquest tipus de cultura s’aconsegueix que aquella gent que només va un cop a la vida al teatre consumeixi cultura. Tot i això, la gent no és tonta, van a veure productes de qualitat, dins d’uns paràmetres, però de molta qualitat.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.