Recuperar-lo ha estat una feina de tres anys llargs, impulsada des de la Venerable Congregació dels Dolors i realitzada pel mestre orguener Joan Carles Castro, que qualifica de “miracle” la recuperació del seu so original.
De l’orgue dels Dolors, se’n conservava una part del moble i una sola peça, el secret, que és l’ànima de l’instrument i des d’on es distribueix l’aire als tubs. Aquests van desaparèixer amb la revolta de 1936, però ja llavors l’instrument era poc utilitzat a causa dels defectes d’origen que patia. L’orgue dels Dolors havia format part d’un orgue més gran –de dos teclats– construït entre 1650 i 1700. No se n’ha pogut saber la procedència, però sí que una part es va instal·lar a l’església de Vic cap a finals del segle XVIII.
La documentació confirma que des de llavors va tenir “una activitat musical intensa”, diu Joan Carles Castro, però també problemes constants, derivats de la deformació de la fusta del secret, que tenia defectes en la forma com va ser tallada. Va ser cosida amb claus i encolada diverses vegades, i “cada intervenció el va anar degradant”, diu el mestre orguener, que ha arribat a treure fins a 200 claus del secret.
Aquesta va ser la part més complicada de la restauració, fins que va aconseguir l’objectiu: que la caixa hagi quedat completament segellada, sense que l’aire se n’escapi i que es barregin els 50 canals amb les 50 notes de l’orgue. Hi va haver intents fallits i moments en què va estar a punt de deixar-ho córrer, però al final ho va aconseguir: “Ha estat un privilegi poder recuperar aquest orgue”, diu Joan Carles Castro, que mai no havia fet un treball semblant. La mecànica i els tubs es van reconstruir seguint el model d’altres orgues de l’època.
El renovat orgue dels Dolors “es posa al servei de la litúrgia d’aquesta església i del món cultural de la ciutat”, diu Xavier Cervera, de la Congregació dels Dolors, que continua demanant ajuts per acabar de pagar la rehabilitació. Van comptar, inicialment, amb el suport de Caixa Manlleu, i al final, l’impuls definitiu el va donar l’Obra Social de Caixa Penedès, que hi va aportar 40.000 euros. L’Ajuntament de Vic també hi ha col·laborat, a més de les donacions populars que s’han anat rebent. L’escassetat d’aquest tipus d’orgues (es compten amb els dits d’una mà els que hi ha a Catalunya) fa que Vic es pugui sumar, a partir d’ara, a cicles de concerts específics.
La cerimònia d’aquest divendres estarà revestida de tota la solemnitat de les ocasions úniques. Una processó presidida pel bisbe Romà Casanova sortirà de l’Albergueria cap als Dolors. La Capella Gregoriana l’acompanyarà cantant una peça gregoriana del segle XII que han recuperat del Processoner de Vic. Un cop a dins, l’orgue no sonarà fins després que el bisbe l’hagi beneït.
L’honor de l’estrena correspondrà al català més ben situat en les altes esferes del Vaticà, monsenyor Valentí Miserachs, compositor i organista que presideix el Pontifici Institut de Música Sacra de Roma. Miserachs estrenarà una peça composta expressament per a l’ocasió. Després, les veus de l’Orfeó Vigatà, dirigides per Benet Camps i acompanyades de l’orgue, interpretaran dues peces d’autors de la ciutat: el ‘Te Deum’ de mossèn Josep Romeu, i la ‘Salve’ de Rafael Subirachs, que es va estrenar fa 56 anys també als Dolors i que mai més no s’havia interpretat.
A causa de la capacitat de l’església, poc més de 200 persones, a part dels cantaires de l’Orfeó Vigatà, podran assistir en directe a la cerimònia.
El concert inaugural de l’orgue, pròpiament, l’oferirà el dia 18 de desembre el que serà a partir d’ara organista titular de l’església dels Dolors, el ripollès Modest Moreno.
{{ comment.text }}