Pere Cantal és un home menut, de cabell canós i un bigoti grisós i profund. Porta un barret de palla i la camisa, descordada fins al llombrígol, se l’ha acabat lligant amb un nus al baix ventre. Feia un sol d’espant, sense cap núvol, i pel pit li regalimaven les gotes de suor fruit d’un esforç continuat, segant amb un volant i fent garbes des de les 10 del matí.
Amb 80 anys acabats de fer és el més veterà de la Colla dels Segadors de la Plana de Vic, que aquest dissabte va organitzar la Festa del Segar al camp gran de la Fàbrica, a Malla.
En Pere és qui més ha viscut els canvis que s’han succeït al món rural. L’any 1947, amb 16 anys, ja es va enrolar en una colla de segadors que, des del juny fins l’agost, es llogaven a diverses masies del Vallès, Osona i la Cerdanya. Amb 20 anys, ja era cap de colla i establia quins segadors anaven a cada casa, segons les quarteres que hi havia.
“En relació amb altres feines ens guanyàvem bé la vida: cobràvem 60 pessetes al dia i els paletes només 25”, explicava mentre a l’horitzó, en un camp veí, es divisava una recol·lectora, la màquina que va canviar radicalment les antigues rutines que aquest cap de setmana la colla intentava recordar.
“A la garba!” és el crit que indica que es pot parar, esmolar i hidratar-se. Cada deu garbes, en Ton Tió era l’encarregat de convidar els companys a reposar una mica. A l’ombra, ja els esperava una taula plena de coca, pa de pagès, embotit, botella de vi i càntir d’aigua. “Menjàvem diversos cops al dia”, explicava en Pere mentre passava la pedra pel volant.
“La clau és esmolar bé”, concloïa, tot i que hi havia qui li recordava que la posició del blat també hi feia molt. “Si el blat està ajagut o remolinat es tarda més a segar”, es queixaven alguns segadors mentre traguejaven de la botella.
Precisament, els xàfecs d’estiu passats –la festa es va haver de retardar una setmana– van tombar el blat del camp gran, però això no va impedir que els deu segadors continuessin amb un procés que ja feia temps que portaven entre mans: el blat es va sembrar a mà per Sant Lluc, es va herbejar amb aixadell a l’abril i s’ha segat a partir de Sant Pere. Només faltarà batre’l a l’era.
L’objectiu, explicava un dels organitzadors, Ramon Redorta, és fer tot el procés del conreu del blat tal com es feia abans: “Encara tenim els nostres avis que ens poden transmetre uns valors, que hem d’aprofitar”.
La festa va estar acompanyada d’algunes activitats paral·leles, totes però relacionades amb els antics rituals: el ball de segar amb els Bastoners de Malla o els concursos de beure amb la botella i de crits de segador. Objectiu: conservar el patrimoni rural.
{{ comment.text }}