EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

Marcant Ăšpoca (i estil)

Ha tancat la perruqueria Antonio, a Vic; Antonio LĂłpez, amb 50 anys de reconeguda trajectĂČria, es jubila.

  • El 9 Nou
  • 02/07/2014 | 19:43
  • 0

Ja fa dies que algunes clientes estan desesperades. Tota la vida que les ha pentinat l’Antonio, i ara els plega. Antonio López (Roda de Ter, 1950) ha posat punt i final a 50 anys d’ofici. Es jubila un perruquer i mestre de perruquers que ha marcat ùpoca en el seu ram dins i fora de Vic.

Fill d’una perruquera de Roda, la Nita del MaciĂ , LĂłpez ja ajudava la seva mare a rentar caps a partir dels 7 anys; “m’havien de posar un tamboret per arribar-hi”, rememora. No va trigar a adonar-se que aquell era el seu mĂłn. “Em vull dedicar a la perruqueria”, va dir als seus pares en complir els 14, abans de deixar els estudis de Comerç que cursava a Can Maurici. TambĂ© tenia clar, perĂČ, que no es volia quedar a Roda, a la perruqueria de la seva mare. Volia marcar perfil propi. Per aixĂČ, amb nomĂ©s 15 anys se’n va anar tot un estiu a Calella, experiĂšncia que li va servir de primer banc de proves. “Em vaig fer un fart de treballar, i vaig veure que la gent n’estava contenta i que repetien, i allĂČ em va acabar de motivar”. Naixia l’Antonio perruquer.

Mentrestant, els seus pares ja havien decidit traslladar-se a viure a Vic, a l’avinguda de l’Estadi; i li van oferir els baixos de l’edifici per obrir-hi la perruqueria. L’arrencada va ser molt bona, perĂČ ell, inquiet de mena, sabia que li faltava “alguna cosa mĂ©s”. I aquella cosa va ser una estada de gairebĂ© un mes a ParĂ­s, on va poder aprendre les tĂšcniques dels grans perruquers del moment. “Avui tothom volta, perĂČ fer-ho en aquells anys va ser una gran novetat”, admet. Va tornar de la capital de França “carregat d’idees”, i la clientela, a l’alça, ho va agrair. DesprĂ©s del parĂšntesi de la mili –que va fer a Saragossa, on va començar rapant caps als soldats i va acabar tallant el cabell “als capitans, als coronels i a les seves senyores”– va creure convenient reubicar la perruqueria al centre de Vic. Va trobar local a la rambla del Passeig. Llavors ja s’havia casat amb Amparo Gimeno, que en aquells anys, “de molta feina”, li donava un cop de mĂ  “en el que calguĂ©s”. Al Passeig s’hi van estar “quatre o cinc anys”, fins que es van acabar traslladant al nĂșmero 17 de la rambla del Carme: “I aquĂ­ dins m’hi he passat els Ășltims 37 anys”, deixa anar.

Uns anys durant els quals l’Antonio ha esdevingut tot un referent, tambĂ© per a molts joves perruquers que n’han aprĂšs al seu costat. I en aixĂČ ha estat clau la seva capacitat de mantenir-se al dia. “No Ă©s que m’hagi sentit obligat per les modes, sempre he tingut aquesta il·lusiĂł per estar al cas de les noves tendĂšncies”, reflexiona.
Antonio LĂłpez sap que el proper dissabte 28 serĂ  un dia agredolç per ell. D’una banda, no podrĂ  evitar de mirar enrere amb “certa nostĂ lgia”. És tota una vida lligada a la perruqueria. SĂłn molts records, moltes vivĂšncies. PerĂČ tambĂ© Ă©s conscient que, als 64 anys, fa un pas al costat en un bon moment professional. “Deixo la feina tenint molta feina”. I aixĂČ Ă©s significatiu per a algĂș que “de pencar me n’he fet un fart”. NomĂ©s un detall: en els Ășltims 25 anys, “mai no he fet mĂ©s de quatre dies seguits de festa”.

L’Antonio es jubila, a mĂ©s, amb un gran convenciment: “Saber que el millor de la perruqueria ha estat la meva clientela”. I Ă©s que algunes d’aquestes clientes –perquĂš la gran majoria han estat dones– les ha atĂšs durant mĂ©s de 40 anys. “Ens hem fet grans plegats”, somriu. Una clientela “de tota mena i condiciĂł; i a tothom he tractat per igual”, remarca. “No ho podries allargar una mica mĂ©s? On anirem ara?”, li pregunten ja fa dies algunes d’elles. “A qui voleu que us adreci, al meu fill”, els respon mig en broma en referĂšncia al seu fill perruquer, Toni LĂłpez, que ja fa anys que tambĂ© va optar per emprendre el seu propi camĂ­ dins aquest mĂłn (actualment al capdavant de XampĂș Multiespai, a Vic mateix).

Durant aquests anys, ha arribat a escoltar “cents de vegades” que les clientes li deien “tu mateix”, a l’hora d’escollir-los tallat i pentinat. A partir d’ara sĂ­ que serĂ  ell mateix el qui pensa afrontar, “tranquil i relaxat”, una nova etapa de la seva vida, lluny de tisores, tints, assecadors o rentacaps. Els seus quatre nĂ©ts tambĂ© ho agrairan.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.