Quan va obrir les portes, el novembre de 1982, hi havia “poquíssims” restaurants al centre històric de Vic. Al costat d’algunes fondes de tota la vida, com Ca l’U, Can Dinarès o l’Hotel Colon, la irrupció de la proposta culinària que oferia el nou restaurant La Taula va ser tot un convit a la bona cuina.
En aquell moment, va trencar motlles. Ara, 28 anys després, Mercè Costa es jubila i tanca l’establiment.
Mercè Costa i Montserrat Orriols, bones aficionades al món de la cuina, van decidir obrir el restaurant “una mica per casualitat”. Hi va ajudar, en part, el fet de poder-lo instal·lar en un local “fantàstic”: un edifici del segle XVIII situat al número 4 de la plaça Dom Miquel de Clariana, que ha donat al restaurant un entorn exquisit.
L’històric emplaçament els va obligar a conviure, durant els tres primers anys, amb les excavacions arqueològiques que es van fer a la planta subterrània, espai on més endavant s’hi va habilitar un segon menjador, amb capacitat per a una trentena de persones.
El bacallà, les amanides o l’inconfusible pastís Tatin –“ens deien que el menjaven més bo aquí que a França”– es van convertir en autèntiques especialitats de la casa.
“Hi he disfrutat molt; ha estat una gran experiència vital”, rememora Mercè Costa, que al cap de 10 anys d’obrir ja es va quedar sola al capdavant del negoci.
Després de 28 anys darrere els fogons, Costa ha decidit jubilar-se. “Havia de fer un cop de cap”, diu, conscient que “ara em vénen uns anys per disfrutar-los, per estar pels néts…”. Enrere quedarà el record i el tracte amb la clientela, “molt bona i fidel”, entre la qual moltes cares conegudes.
Precisament, un dels encants del restaurant era observar la vuitantena d’escrits i dibuixos que van improvisar, després d’un bon àpat, artistes i pintors com els Ricard, Pladevall, Vilà Moncau, Bayés, Grau Garriga, Subirachs o Guinovart, en una iniciativa que va encetar, el març de 1983, el difunt Antoni Comella.
Sobre la possibilitat que l’espai el pugui agafar un nou restaurant, “ja es veurà. De moment tanquem”, deixa anar Costa, tot recordant que “els temps que corren no estan per massa traspassos”. La Taula està desparada.
{{ comment.text }}