Poques coses deu haver-hi que creïn tanta complicitat entre dues persones com la de compartir una mateixa passió. I si aquesta passió és la moto, i si a més aquesta moto és singular, dos perfectes desconeguts es poden convertir en amics en qüestió de minuts.
Diumenge, es respirava aquesta complicitat entre el mig miler de motoristes que van participar en la quarta Trobada Harley-Custom-Trikes, organitzada pels Galls de Ripoll. La carretera de Barcelona, tallada al trànsit, es va convertir durant dues hores en un lloc per trobar-se, compartir i exhibir màquina, amb el punt d’orgull amb què aquest gremi de motards ho sol fer.
La de Ripoll no és una trobada exclusiva d’un tipus de motos. Hi predomina l’estètica custom, i entre aquestes, les Harley-Davidson, però també hi ha motos de carretera, algunes clàssiques, exemplars de la mastodòntica Honda Goldwing o els singulars trikes, els tricicles Rewaco amb motor de cotxe. “Aquí hi pot venir tothom, és una matinal per sortir amb la moto i passar-ho bé”, explicava Àngel Lluís Muñoz, president dels Galls de Ripoll i propietari d’una Kawasaki custom. Una botifarrada els espera per esmorzar després del trajecte, que molts participants han fet des de les comarques gironines, o des de Barcelona i la seva àrea.
Mentre alguns mengen i altres encara van arribant, hi ha propietaris que es dediquen a satisfer la curiositat dels visitants. Un d’ells és Albert Omedes, un electricista ripollès amb manetes per restaurar qualsevol moto. Entre tanta màquina poderosa, Omedes cridava l’atenció diumenge amb una Nimbus de fabricació danesa feta l’any 1939, que cubica 750cc i que semblava acabada de sortir de fàbrica. La moto més antiga de la concentració. “L’haguéssiu vist quan la vaig comprar!”, explicava.
L’Enric, que ve de la Garrotxa, és un altre dels que congreguen públic al seu voltant. O millor dit, al voltant del seu magnífic trike de color groc, que s’està personalitzant amb paciència. Ciclista de vocació i de nivell, va haver de deixar-ne la pràctica per una lesió d’esquena, i ara viu amb passió aquesta modalitat, “que no és ni cotxe ni moto” però comparteix molta filosofia amb el món motard. “Aquí no pots caure”, assegura. Però recomana precaució: aquell gran tricicle té 145 cavalls de potència, propulsats per un motor de Ford Focus.
Els autèntic de la trobada, però, són gent com en Pitu, de Campdevànol, veterà posseïdor d’una Harley, i no d’una qualsevol, sinó d’una Softail Heritage Springer –una Old Boy– de color blanc. “És d’una sèrie limitada”, explica aquest motard, que llueix a la jaqueta de pell els anagrames del Barcelona Chapter, la secció catalana del Harley Owners Group.
Quan s’acosta l’hora de la sortida i s’engeguen motors, el soroll de motors és eixordador, però sona a música per a qui viu el món de la moto. Carretera i manta, i mig miler de motos i trikes marxen cap a Sant Quirze i Alpens, precedits d’una camioneta amb megafonia on sona una cançó de Los Rebeldes.
{{ comment.text }}