Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Mig segle contra les taques

La Tintoreria Subirats, avui la segona més antiga de Vic, compleix 50 anys.

  • El 9 Nou
  • 02/06/2014 | 19:30
  • 0

La Tintoreria Subirats, actualment la segona més antiga que hi ha a Vic –per darrere de Can Vilà–, ha complert 50 anys. Mig segle “barallant-nos amb les taques i els teixits”, resumeix amb ironia Miquel Subirats, segona generació d’aquesta nissaga de tintorers, ofici al qual augura un futur incert.

“Hem arribat fins aquí gràcies a la confiança de la clientela i a l’esforç del dia a dia”, sentencia Subirats, que s’hi ha passat tota la vida, a la tintoreria. L’establiment el van obrir els seus pares, Joan Subirats i Carme Torras, l’abril de 1964; inicialment, al número 6 del carrer de la Fusina. Comptaven amb l’experiència que havia acumulat la seva mare rentant i planxant a Can Fletas i a la Moderna, dues històriques tintoreries, avui desaparegudes, de la mitja dotzena llarga que hi havia llavors a Vic.

A Miquel Subirats li va tocar de donar un cop de mà als seus pares ben aviat. Amb 12 anys, tornant de l’escola, ja l’esperava una pila de roba, “per anar-hi cosint el número d’albarà amb fil i agulla”, rememora. Als 14 anys li van oferir de continuar estudiant, però ell va preferir quedar-se a casa i aprendre l’ofici. El negoci va anar prenent volada i el 1972 es van traslladar definitivament al número 28 del mateix carrer, ja equipats amb els últims equipaments del moment, com “la premsa o el maniquí”, que Subirats encara conserva, però que ja només ha d’utilitzar “de tant en tant”. Corren nous temps.

I és que més 40 anys d’ofici li han permès constatar l’evolució que ha viscut el sector, al ritme que també ho ha fet el model de vida: “Tot ha canviat”. Començant per la proliferació d’electrodomèstics domèstics. “Abans la gent no tenia màquines de rentar; i si en tenien ni centrifugaven”. També han evolucionat els teixits. Les llanes, el fil i el cotó han anat deixant pas als tergals i els sintètics. Però hi ha un aspecte que, per Subirats, ha canviat significativament: “Abans la gent vestia amb més elegància, es mudava més, i a les festes assenyalades anava de 21 botó. Avui s’ha perdut l’elegància”, sentencia.

Tot plegat li obre interrogants sobre el futur de la professió. “No sé si d’aquí a 30 o 40 anys hi haurà gent de l’ofici, tintorers-tintorers”. Per ell, “avui la tintoreria no és negoci. Deixar la roba ben neta, desinfectada i planxada vol el seu temps, i no surt a compte”. La planxa mateix, que als domicilis particulars acostuma a ser un tràmit, “és com la salsa en el menjar. La roba ben planxada ho és tot”. Ell continuarà treballant com ha fet tota la vida. “No busco quantitat sinó qualitat”, diu, conscient que molts clients ho tenen clar: “La roba bona la continuen portant a la tintoreria”. I és que, davant segons quines taques, “la veterania és un grau, com en tots els oficis”.

Subirats, que té 61 anys, és conscient que pot ser l’últim tintorer de la família. Els seus tres fills, tots amb carrera universitària, han emprès altres camins laborals i pronostica que quan es jubili “això tancarà”. Fins llavors, Can Subirats mantindrà la seva particular croada diària contra les taques, al servei d’una clientela “molt fidel”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.