Pares d’alumnes disposats a participar en els assajos dels seus fills, persones grans que un cop jubilades comencen o reprenen la seva antiga vocació musical, adolescents a qui se’ls destapa una inquietud que no van tenir de petits o joves que en acabar la formació musical de cicle mitjà renuncien a fer la formació superior però volen seguir tocant. Són alguns dels perfils de la setantena d’alumnes que s’han matriculat a l’Aula d’Adults de l’Escola de Música de Vic, més del triple dels que van estrenar-la fa dos cursos i mig.
El piano és, de llarg, l’instrument més sol·licitat, tot i que també hi ha qui opta pel cant, la guitarra, la bateria, el violí o, fins tot, l’orgue. Fer classes a aquest alumnat adult pot resultar “molt motivador”, assegura Eli Pujol, professora de piano i responsable de l’Aula. Segons Pujol, pianista especialitzada en pedagogia musical, a l’hora de plantejar les classes “no et pots agafar a cap patró. Cada cas t’obliga a una estratègia diferent”. Reconeix, per exemple, que els alumnes d’avançada edat que comencen de zero passen “moments difícils” en el seu procés d’aprenentatge, però al mateix temps “valoren molt més cada petit progrés”.
L’Aula d’Adults va reprendre el curs amb força novetats i amb una renovada projecció pedagògica. D’entrada, s’organitza en trimestres en lloc de quadrimestres. “És més flexible i combinable amb els horaris complicats que acostuma a tenir tothom”, defensa Pujol. De passada, també resulta “més econòmic”. Precisament, pensant en els temps que corren, s’han adaptat uns packs que inclouen la possibilitat de cursar diferents assignatures a uns preus “ajustats al mil·límetre”, apunta Pujol, que recorda que aquesta etapa de la formació musical “no té subvencions”.
També s’ha ampliat l’oferta d’assignatures. Una d’elles, la d’Història del jazz, pop i rock, ja ha arrencat. Altres, com la d’Univers sonor o la de Música i cinema, encara no han aconseguit completar un grup, “però és probable que el proper trimestre ja hi hagi prou demanda”. També s’ha apostat per un taller de Cor polifonies, una altra de les grans apostes pel proper trimestre. Pujol, que aquest curs també s’estrena com a cap d’estudis de l’Emvic, està convençuda que l’Aula d’Adults té marge per créixer i que “hi ha moltes coses per anar desplegant”. Un perfil d’alumne que voldrien “potenciar”, per exemple, és el del jove que, amb 18 anys i després de 10 anys de formació musical, opta per no continuar amb els estudis superiors. “Sap greu que un cop arriben fins aquí, deixin del tot la música”, deixa anar Pujol.
Els cursos d’aquest trimestre van començar la setmana passada i acabaran el proper 21 de desembre. Està clar que mai no és tard per reprendre o iniciar-se en el món de les notes i els acords.
Poder estudiar música havia estat “un dels meus somnis de petita”. Quan de joveneta va descobrir la seva vocació religiosa, al seu Perú natal, el cuquet per la música va quedar aparcat. Ara, als 25 anys, el somni de la germana Celinda Melo s’està fent realitat.
De fet, va ser la seva congregació, les Germanes Josefines de la Caritat, qui li van proposar de matricular-se a l’Aula d’Adults. “Vaig acceptar encantada de la vida”, exclama la germana Melo, que va arribar a Vic ara fa cinc anys. A la congregació ja hi ha una altra germana que toca el piano, però els interessava tenir algú més “de reserva”, bàsicament per acompanyar.
“La música és fonamental en l’educació dels nens”. Partint d’aquest convenciment, el vigatà Joan Torres va tenir molt clar que, quan tinguessin l’edat, apuntaria els seus fills a música. Abans, però, en volia aprendre ell, per poder-los donar un cop de mà a l’hora d’assajar. Els seus fills han començat instrument aquest any, i ell ja en fa tres que toca el piano.
Torres va començar “de zero”. Malgrat ser un gran melòman, mai havia tocat cap instrument. Tot i que no li està resultant “gens fàcil” progressar amb el piano, “em pensava que encara em costaria més”, admet amb optimisme. I és que “al cap d’un any ja comences a tocar algunes peces senzilles, suficients per passar-t’ho molt bé”. I això compensa.
Per Joan Torres, enginyer industrial especialitzat en auditories energètiques, l’aprenentatge musical ha esdevingut, entre altres, un “estímul” de cara, per exemple, a exercitar la memòria. Segons ell, “amb el temps vas perdent capacitat de mantenir la concentració, i el piano m’està ajudant, segur”. Nascut a Barcelona fa 47 anys, Torres viu a Vic des de fa 9 anys. I després de voltar per mig món té molt clar que, en aquesta ciutat, “som uns afortunats” de poder comptar amb equipaments culturals com L’Atlàntida o La Farinera. “Tenim unes instal·lacions que són un luxe, i les hem de saber aprofitar”, conclou.
{{ comment.text }}