Neus Munté: “A dia d’avui el que practica el govern del PP amb Catalunya és una agressió institucional”

INDEPENDÈNCIA

– Sobre el full de ruta, quin punt creu que seria el més important per promoure la independència?

– El progrés nacional a Catalunya va lligat al progrés de les persones, al seu benestar i qualitat de vida. El que estem vivint avui al nostre país, els anhels que ha expressat bona part de la ciutadania, tant a les urnes com a les manifestacions multitudinàries dels darrers anys, és aquest afany de construir un Estat nou que reverteixi en el benestar dels seus habitants i en el progrés del país.

Crec fermament que tant la identitat com el benestar social només poden perviure de la mà d’un nou marc polític, competencial i financer, és a dir, amb un estat independent. Entre d’altres coses, necessitem la independència per blindar l’estat del benestar i per a construir un futur millor per a les properes generacions. Això passa per disposar dels instruments reguladors que avui no tenim, com ara seguretat social, suficiència de recursos per reforçar aspectes cabdals: política de rendes, suport a les famílies, al tercer sector social, prestacions, serveis d’atenció a les persones grans i dependents, discapacitats, lluita contra la pobresa i l’exclusió social, polítiques de gènere, de joventut, adreçades a la infància en situació de risc…

– Creu que Catalunya podrà optar per realitzar un referèndum com Escòcia o Quebec?

– El Govern sempre ha fet tot el possible i ha prioritzat un procés acordat, una realitat que malgrat els esforços que hem fet, no ha estat possible. Jo continuo pensant que l’entesa sempre és la millor solució, per això en tot moment hem mantingut oberta la porta a un diàleg constructiu amb l’Estat espanyol que permetés als catalans decidir sobre el seu futur.
Malauradament, la negativa constant i l’actitud intransigent que hem rebut per part del Govern de Rajoy una vegada i una altra no ha facilitat en cap mesura el diàleg ni l’acord.

En casos precedents d’estats plurinacionals i de base democràtica, com els que comentes, amb resultats no tan clars com l’obtingut a Catalunya el 27S, s’han pactat i celebrat referèndums. Escòcia i Quebec en són exemples ben evidents. En ambdós casos el suport popular va ser inferior a l’obtingut per la suma de Junts pel Sí i la CUP.

Les democràcies de qualitat vetllen per construir els marcs legals que donin sortida a la voluntat ciutadana expressada a les urnes. A les democràcies de baixa qualitat, s’utilitzen la Fiscalia, la policia i els tribunals per frenar la voluntat popular.

– Catalunya està dividida socialment pel procés independentista?

– Malgrat l’immens soroll que hi ha hagut en els darrers anys entorn del procés sobiranista que viu el país, la societat catalana no està fracturada socialment per aquest tema. Una altra cosa molt diferent és que hi hagi divisió d’opinions perquè, com passa sempre en democràcia, no tothom està d’acord amb un sol projecte i és sa que hi hagi diferència d’opinions. Això en cap cas és negatiu. El problema sorgeix quan no es respecten o es menystenen determinades opinions.

– Per què creu que la CUP està posant tants impediments per a què Artur Mas sigui president de Catalunya? Creu que hi ha algun factor a més del polític que els impedeixi prendre aquesta decisió?

– Tota negociació vol temps. El mandat de les urnes del 27S i del Parlament de Catalunya ens donen tota la legitimitat per iniciar el procés cap a la independència i en aquest sentit la voluntat de diàleg i negociació ha existit sempre i l’hem exhibit des del Govern i des de Junts pel Sí per trobar un bon acord amb la CUP.

L’acord per investir president és tan important com necessari, perquè es puguin atendre les necessitats socials del país. Treballem perquè l’entesa arribi el més aviat possible, per tal que un nou Govern pugui treballar amb més normalitat.

– La unió dels grups del PP, C’s i PSOE al Constitucional per desfavorir el procés, com l’estan processant?

– Malauradament ja estem acostumats a les contínues amenaces de portar allò que sigui al Tribunal Constitucional. Per descomptat és un posicionament que no compartim. El que s’està fent des del Parlament és tirar endavant el mandat democràtic que emana de les urnes.

– Creu que la imputació d’Artur Mas interfereix en el procés independentista? Quins creu que serien els motius de la seva imputació, jurídics o polítics?

– Sens dubte s’ha optat per judicialitzar el que és clarament una qüestió de política i de qualitat democràtica. Les querelles arran del 9N són una expressió més de la miopia política i la prepotència d’un estat que nega allò que no li agrada. Un estat que pretén inhabilitar o empresonar aquells que vam promoure un procés de participació per conèixer l’opinió de la ciutadania i dels que seguim un mandat democràtic.

L’Estat espanyol, especialment el Govern de Rajoy, continua negant la realitat del que passa a Catalunya i tractant d’impedir per tots els mitjans tota expressió democràtica.

Resulta altament simptomàtic que el president Rajoy no s’hagi reunit amb cap representant legítim de les institucions catalanes: ni el president de la Generalitat, ni la presidenta del Parlament… que consideri que per parlar de Catalunya s’ha de convocar tothom, tret dels seus representants. Tot plegat és una gran anomalia democràtica.

– Després del 20 de desembre a les eleccions espanyoles, què canviaria en referència de la independència si guanyés Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias o Albert Rivera?

– Confio que sigui quin sigui el resultat de les eleccions del 20 de desembre, el Govern espanyol abandoni la judicialització i la instrumentalització partidista que porta fent de Catalunya els darrers anys (la retallada del TC a l’Estatut el 2006, la negativa de pactar un referèndum, la suspensió per part del TC de llei de consultes que el Parlament havia aprovat amb 107 diputats de 135, la utilització del TC per aturar el procés participatiu del 9N…).

Per descomptat que si després de les eleccions espanyoles hi ha un govern que no es dediqui a agredir institucionalment ni a ofegar financerament Catalunya, si hi ha un govern que no persegueixi la gent per les seves idees polítiques, les institucions catalanes estarem obertes al diàleg. La resolució aprovada pel Parlament aquest novembre així ho especifica i ha estat i és també el nostre tarannà. Però per això cal un mínim concepte de diàleg i això amb el Govern de Rajoy no és així.

– Creu que el Govern espanyol posarà en pràctica l’article 155?

– Les amenaces constants de suspensió de l’autonomia o de l’aplicació de l’article 155 no ens sorprenen, perquè el Govern de l’Estat no ha desaprofitat mai cap ocasió de proferir aquestes o d’altres amenaces.

Sigui com sigui, la resposta als plantejaments que es fan des de Catalunya, que són la gestió del resultat i del mandat democràtic del 27S, no poden ser en cap cas l’amenaça i la por.

Sabem del dèficit democràtic de l’Estat i aquestes amenaces en són una mostra més, per això no ens sorprenen. Les urnes els fan por i no se sap llegir el resultat electoral de la mateixa manera que no s’han sabut llegir les manifestacions en massa i amb esperit cívic i propositiu dels darrers anys.

A dia d’avui el que practica el govern del PP amb Catalunya és una agressió institucional. Contra la població sencera, perquè quan s’ofega financerament la Generalitat o se’ns imposen condicions que limiten el nostre autogovern és una agressió a tota la ciutadania.

És el que passa, per exemple, amb el FLA. Catalunya és assenyalada amb el dit, apartada de la resta d’autonomies, acusada i castigada financerament i se li imposen condicions humiliants. Un tracte injust per part de qui té la força perquè recapta els diners del conjunt dels ciutadans.

Aquestes agressions institucionals es fan evidents també quan el Govern espanyol exclou el president Mas, que és President de la Junta de Seguretat de Catalunya, de les converses sobre un tema tan sensible com la lluita contra el terrorisme.

I tot això només perquè des de Catalunya ens atrevim a plantejar unes idees pacífiques, democràtiques i basades en els Drets Humans.

– El fet d’haver trencat relacions amb Unió els ha aportat els beneficis que desitjaven?

– El trencament de la coalició no buscava beneficis, sinó coherència i el que ha permès és que ens poguem comptar millor. Avui tenim un Parlament amb una majoria de diputades i diputats independentistes per primer cop a la història i això suposa una gran oportunitat.

– Què en pensa dels ciutadans que són catalans però de família espanyola?

– El procés que viu Catalunya avui no té a veure amb els cognoms ni amb els orígens de ningú. Alguns han intentat generar polèmica i tensió amb arguments similars i no ho han aconseguit. En aquest sentit, la societat catalana ha demostrat ser prou madura per no caure en aquests paranys que només evidencien un desconeixement flagrant de com és el poble català, obert i integrador. El que hem posat sobre la taula és el dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a opinar i escollir el futur que volen pel país.

– La seva relació amb persones de l’Estat espanyol, ha canviat per la seva ideologia política?

– Sempre he estat fidel als meus principis i oberta al diàleg amb tothom qui pensi diferent. Per mi la diversitat ideològica, sempre que es basi en el respecte, suposa l’enriquiment d’una cultura democràtica com la nostra.

BENESTAR SOCIAL I FAMILIAR

– Quines polítiques creu que s’haurien d’incentivar més? Degut a l’actual crisi, quines polítiques han sigut les més demandades socialment?

– El context de crisi en què ens movem ha generat un augment de les desigualtats, les taxes de pobresa en infants i joves continuen sent intolerables. La percepció que pot tenir la ciutadania és que hem d’intensificar esforços, però el Govern ha sabut explicar molt bé que estem en un context d’escanyament econòmic i de la baixada d’ingressos.

També és cert que quan en aquest país vivíem en plena bonança econòmica, l’índex de pobresa ja era excessivament elevat i llavors no s’hi va prestar l’atenció que calia. Ara l’equació és diabòlica: hi ha més necessitats i també més dificultats per afrontar-les.

No només des de Benestar Social i Família, sinó des del conjunt del Govern, es combaten els estralls que ha provocat la crisi. Fa uns mesos vam aprovar un pla d’acció contra la pobresa amb un pressupost de 1.066M€, que inclou 165 actuacions de caràcter immediat, per fer front a situacions urgents, però també a mitjà i llarg termini, per afrontar les situacions de pobresa estructural i la promoció de l’autonomia personal.

El Pla aborda, per exemple, factors estructurals com poden ser les barreres institucionals que afecten la igualtat d’oportunitats o la disponibilitat en l’accés als serveis públics, i factors individuals, com el desenvolupament professional i el nivell formatiu de les persones, l’estructura familiar o factors de tipus cultural, que són els causants de situacions de pobresa. Les accions s’han dissenyat amb un enfocament molt transversal, engloben diferents àmbits d’actuació com són els serveis socials, l’ocupació, l’ensenyament, l’habitatge, la salut o la justícia i situen la persona en el centre d’atenció. El document també inclou els indicadors de seguiment d’aquestes actuacions i el departament responsable d’executar-les.

A banda d’aquestes actuacions, el Pla incorpora les mesures aprovades al Ple de la Pobresa i altres mesures que s’han tractat al Parlament de Catalunya.

També cal posar en valor la col·laboració entre Govern i entitats del Tercer Sector, que són una eina indispensable en la lluita contra les desigualtats.

– En el cas de la independència, aquestes polítiques es veurien afectades?

– Justament un nou marc polític, competencial i financer ens permetran impulsar i reforçar aquestes polítiques. Blindar l’estat del benestar de manera que poguem combatre de manera eficient les desigualtats.

– Què en pensa de la corrupció política i com creu que els afecta políticament?

– Els casos de corrupció fan molt mal a la política i des de partits i institucions l’hem de combatre amb contundència. Per això des del Govern i també des d’altres institucions catalanes s’estan implementant mesures perquè Catalunya assoleixi uns alts nivells de transparència, correcció i honestedat. Tant és així que l’any passat la Generalitat va obtenir la màxima puntuació a l’índex de transparència del conjunt de l’Estat espanyol i ara el repte és mantenir-se en aquesta posició de lideratge.

Aquests bons resultats són en gran part gràcies de la iniciativa del president Mas, que va presentar el 2013 un conjunt de 51 mesures fruit de les reunions per a la regeneració democràtica que va mantenir amb els màxims representants dels organismes de control institucional. Aquesta és només una mostra de la feina feta els darrers anys perquè a Catalunya hi hagi més transparència, més accés a la informació i una actitud clara de lluita contra possibles irregularitats o casos de corrupció.