Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

No hi ha Nadal sense pessebre

Tona fa la 47a edició del Pessebre Vivent d’Osona, amb més de 200 persones participant a les escenes

El caliu d’un pessebre, un salt en el temps i una història tan típica en aquestes dates. El Pessebre de Tona enguany compleix els 47 anys, i Nadal rere Nadal acull més de tres mil persones que s’acosten a viure aquesta tradició tan arrelada a la falda del turó del castell de Tona i a sentir-se part d’una història tan coneguda.

Més de 200 col·laboradors i actors d’arreu, tant del poble com dels voltants, es congreguen a la falda del castell, un entorn ideal i amb una simbiosi total amb l’espectacle, per representar el naixement de Jesús de Natzaret. Des dels més menuts als més grans s’animen a prendre part en aquesta ja arrelada tradició en el poble. I és que, tot i que la història no ha canviat d’ençà que va quedar fixada, mai marxes del Pessebre Vivent de Tona sense haver-la experimentada d’una manera diferent.

Entrant en nombrosos grups cada 20 o 30 minuts, tots aquells que s’acostin al Pessebre Vivent de Tona se sentiran com si viatgessin en el temps, cap a les èpoques dels romans. Només entrar, seguint el recorregut establert, ja et comences a impregnar de la història, amb l’escena d’Isaac i els seus fills, que dona la benvinguda al pessebre. Un cop ja acabada, t’endinses directament en un petit poble de l’època ple d’artesania, romans i història, després, però, de conèixer la jove Verge Maria, visitada per un àngel que li anuncia que és l’escollida.

I, com no podia fallar, un cop travessat el poble, arriba l’espectacle que molts menuts, i no tan menuts, esperen amb ganes: els diables de l’infern i la seva caldera d’en Pere Botero. Sens dubte, és l’escena més diferenciada i esperada del pessebre, que recau en les mans dels més joves de l’organització, totalment preparats per al moment i que mai deixen indiferent a ningú. Ja sortits de les profunditats de l’infern, el recorregut entra en un paratge totalment màgic, que només es pot trobar a la falda del turó del castell. El soroll d’un petit rierol, que a la vegada fa girar un molí, que dona vida a la família que hi viu. Tot junt forma un paisatge de quadre.

Però un pessebre no pot ser-ho sense el seu portal de Betlem. El recorregut és llarg fins a arribar-hi. Seguint el camí que van seguir Josep i Maria, tots els espectadors es trobaran en un petit clar al bosc on, envoltats per pastors i artesans, naixerà el nen Jesús. I com si fugíssim dels romans com va passar aleshores, el recorregut ens porta ja cap al final del pessebre, on uns pastors acomiaden el públic, després de passar per on treballa un llenyataire, acompanyat per una figura molt tradicional i habitual en tots els pessebres catalans… ja sabeu quina. I a l’acabar, per acomiadar una nova edició del Pessebre Vivent, reben en sortir un tastet de botifarra i brou. Encara que aquest any no hagi estat dels pitjors en temperatures, sempre va bé per fer-se passar el fred.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.