Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

No tenir memòria ja no és excusa

El reporter Gil Toll va presentar el dimarts 1 de febrer “El Diluvio, memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona (1858-1939)” al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

  • El 9 Nou
  • 04/03/2016 | 9:51
  • 0

El sociòleg francès Maurice Halbwachs va crear el terme “memòria col·lectiva” per referir-se als records i memòries d’una societat. Un concepte que ha sigut clau per definir i entendre el pas del temps d’una nació o localitat menor. I en la recerca de la puresa d’aquesta memòria, hi ha gent que és capaç de modificar-la per a bé. Aquest és el cas de Gil Toll i la seva excel·lent obra de recuperació de part de la història de Barcelona i el diari “El Diluvio”.

El diari “El Diluvio”, fundat per Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso, va ser un periòdic que es va publicar durant gairebé vuitanta anys a la ciutat de Barcelona i, no obstant això, el seu record roman enterrat. Va ser un diari rebel i republicà, que es va enfrontar a les autoritats abanderant també el federalisme.

Dirigit als treballadors i sindicalistes, el primer exemplar data del febrer de l’any 1879. Centrem-nos en el quart director, Jaume Claramunt i Mesa. Aquest periodista cubà d’origen català pertanyia a una família de catalans instal·lats en aquest país, i al 1896 va ser empresonat per les autoritats espanyoles a causa dels seus articles a “La República Cubana” i per recolzar la independència de Cuba.

Després d’instal·lar-se a Barcelona, va fundar i va dirigir la revista “Cuba a Europa” i, més tard, seria director de “El Diluvio” (1916-1939). Va escriure nombrosos articles contra Alejandro Lerroux que va recollir en el llibre ”El peor enemigo de la república”, unes crítiques que amb els anys han augmentat valor. El llibre de Gil Toll recopila molts dels articles i peces que formen part de l’obra de l’autor.

El llibre publicat per Ediciones Carena ha estat realitzat per l’autor a partir de documents localitzats a Cuba i amb l’ajuda d’historiadors locals. El testimoni quasi complet de Jaime Claramunt es trobava a l’Arxiu Nacional de Cuba. El llibre reflecteix la vida del diari i del seu director a partir de les seves experiències. “Tots els escrits tenen un elevat contingut de crònica negra en uns anys convulsos”, declarava Gil Toll durant la presentació. “He fet el llibre perquè no podem perdre una part de la memòria d’un diari antifeixista i que tenia una tirada similar a “La Vanguardia”. El Franquisme va aconseguir exterminar aquesta fita, però depèn de nosaltres recuperar el que van deixar-nos els nostres avis”.

La presentació va comptar amb la presència d’Eduard Sanjuan, director del 30 minuts, que va mostrar la necessitat de polir la història. Tambè parlà Frederic Pujulà, fill de Frederic Pujulà, el subdirector de la revista i escriptor català reconegut. Elisabet de Lasarte, néta de Manuel de Lasarte, va narrar tota la fortuna familiar que es va expropiar i com encara avui en dia la seva família busca com recuperar la dignitat i el que és seu. Josep Maria Cadena, periodista amb una llarga trajectòria, explicava: “El pitjor és que molts col·laboradors i intel·lectuals van creure que a la presó se’ls tractaria com a presos polítics, però van trobar-se en cel·les de 1×4 i en males condicions”.

Per acabar, llenço la pregunta que rondava durant la presentació: A l’hemeroteca d’aquest país hi ha dos diaris que tenen les seves publicacions digitalitzades: “ABC” i “La Vanguardia”. Són els únics mitjans d’on podem extreure la història i la realitat social d’aquella època? Publicacions com “El Diluvio” demostren que la diversitat de premsa és necessària per explicar i entendre la història d’un país.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.