Observant l’Oktoberfest barceloní

Com sempre, començava amb una Paulaner ben a prop. La d’un litre, evidentment. Després ja es preocuparia del menjar, però el primer era el primer. Es sentia eufòric. Li encantava tornar a sentir­se com aquells mesos que va passar a Munic al 2011. L’única diferència és que ara, els que l’envoltaven a la taula ballant i cridant eren els seus quatre amics de tota la vida. I la Carla, la seva novia, que també s’hi sentia com a casa. Cinc manresans que qualsevol que passés per allà els etiquetaria com uns autèntics alemanys.

I és que s’estava convertint gairebé en un ritual. Era el tercer any que hi venia i aquest cop, fins i tot, s’havia assegurat el lloc reservant taula, cosa que no havia fet en les altres ocasions. Li havien comentat que aquest any s’esperaven moltes més persones i així era. Mai havia vist tanta gent a l’Oktoberfest de Barcelona. Però, per sort, observava la llarga cua tranquil, mentre reflexionava si es demanava la segona gerra o començava ja amb els Frankfurts. Ràpida elecció: totes dues coses.

Incapaç de deixar de cantar el Sweet Caroline, que ressonava a les carpes a tota potència, va acabar assenyalant al cambrer el que volia. El cambrer ho entenia. Tot i portar dies treballant amb aquesta música, encara no la tenia avorrida. De fet, acostumava a cridar cada vegada els tres “PAM” com un client més. El que sí que tenia avorrit era el Lederhosen, el vestit tradicional que portaven tots els cambrers. Lederhose per ells i Dirndl per elles. Tot i que es veia afavorit, el notava molt incòmode. Però, tampoc tenia temps per queixar­se gaire.

Ara tocava atendre una família alemanya que s’havia apropat a veure com es celebrava la seva festa fora del país, tot i que els dos nens estaven més preocupats de demanar als pares quan podrien pujar a les atraccions que hi havia a fora, que de la celebració nacional. No feien gaire cas al concurs que estava tenint lloc molt a prop seu –que sí estava generant expectació i enrenou en molts dels altres clients–, on vuit homes competien per veure qui aguantava més estona dues gerres de cervesa.

A pocs metres, quatre músics començaven a afinar els instruments preparant­se per actuar en pocs minuts i fer les delícies d’un públic poc conscient que estava participant a la festa popular més gran del món, originària des del 1810 pel casament del príncep Lluís I de Baviera i la princesa Teresa de Saxònia­Hildburghausen. Segur que tots dos estarien orgullosos de saber que el seu matrimoni es segueix celebrant a un indret com Barcelona dos­cents anys després.