Ara fa 25 anys, un grup de joves arqueòlegs van recollir la tradició de Josep Gudiol, d’Eduard Junyent, de Martí Cassany i d’altres osonencs enderiats a rescatar testimonis del passat, la van passar pel sedàs de la seva formació universitària i van fundar, l’any 1984, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona.
L’entitat, amb mig centenar de socis, va celebrar dissabte les noces de plata amb l’estrena d’un nou local i una empenta renovada per les generacions més joves que s’hi han incorporat.
En tot aquest temps, han aconseguit un dels seus propòsits: que l’arqueologia sigui tinguda en compte per les institucions.
L’espai que ocupava l’Arxiu Comarcal d’Osona al convent del Carme és la nova seu del CIAO. El trasllat de l’arxiu a la seva nova seu, el passat mes de març, va alliberar aquest espai que l’Ajuntament va oferir a l’entitat. “Hi vàrem veure l’ocasió de traslladar el CIAO a un local pràcticament definitiu”, explicava dissabte el regidor de Cultura, Xavier Solà.
Els arxivadors compactes que ja hi havia instal·lats serveixen per emmagatzemar en condicions la gran quantitat d’objectes que el CIAO té en dipòsit, procedent d’excavacions que s’han fet a Osona i d’algunes que els arqueòlegs osonencs han fet fora de la comarca.
El Servei d’Arqueologia de la Generalitat ha cedit al CIAO temporalment –l’acord dura cinc anys– la custòdia de tot aquest material. “És important que pugui quedar aquí al territori, ni que sigui provisionalment, i al servei de la gent del territori”, explica Montserrat de Rocafiguera, que fa poc ha assumit la presidència de l’entitat al capdavant d’una junta renovada.
Bona part d’aquest material és clarament museïtzable i els arqueòlegs osonencs volen evitar que un dia pogués marxar de la comarca. Xavier Solà no amaga tampoc que això està relacionat amb la candidatura de Vic per acollir el Servei d’Atenció Museística (SAM) de la Catalunya Central, a la qual també opta Manlleu.
Si aquest és un objectiu a més llarg termini, està clar que la nova seu del CIAO permetrà, d’entrada, “ajudar els equips d’arqueòlegs a fer recerca”. Les instal·lacions estan dotades amb una sala de treball i la sala de l’entrada servirà per als actes públics. “Som en una comarca de gran tradició i sensibilitat de la ciutadania en temes arqueològics”, recorda Montserrat de Rocafiguera.
En el mateix sentit, Xavier Solà posa el nou POUM de Vic com a exemple que “les reivindicacions dels arqueòlegs” han estat tingudes en compte. El regidor va confirmar la voluntat de l’Ajuntament de crear una plaça estable d’arqueòleg municipal, que la crisi ha fet ajornar. Tot i això, l’arqueòloga Anna Gómez està exercint aquesta funció, a la pràctica, de manera “gairebé segura”.
· Les novetats de Pere el Gran
Carme Subirana, membre del CIAO, és la directora arqueològica del projecte de restauració de la tomba del rei Pere el Gran i la resta de sepulcres reials del monestir de Santes Creus (EL 9 NOU, 26 de març de 2010).
Juntament amb Marina Miquel, coordinadora del projecte, van explicar aquest dissabte a Vic les conclusions que estan començant a sortir de la seva investigació. Entre elles, per exemple, que Pere el Gran no tenia cap senyal de violència als seus ossos i això voldria dir que no va morir a causa de cap ferida.
També s’ha treballat en el cos de la seva esposa, Blanca d’Anjou, i s’ha confirmat el que deia la documentació històrica: que va morir als 27 anys, i a conseqüència d’un part, que era el desè de la seva curta vida.
{{ comment.text }}