Després de 42 anys fent vida a les pàgines de Cavall Fort, a Ot, el bruixot li ha arribat el moment de la jubilació. El personatge creat pel dibuixant moianès Picanyol apareixerà per última vegada en el proper número de la revista, que ja està en preparació.
Es posarà així punt i final a una de les tires amb més història del còmic català i a un personatge que ha format part de la vida d’unes quantes generacions d’infants.
Josep Lluís Martínez Picanyol, que té ara 66 anys, no pensa jubilar-se com a dibuixant, però sí que ha decidit jubilar el seu entranyable bruixot. Senzillament, perquè les idees s’acaben: “L’Ot ha fet tot el que es podia fer, ja no queden més recursos per part del seu creador… arriba un moment en què és difícil no repetir-te”, explica.
La decisió era tan important que la va consultar amb la seva família, que li va aprovar, i amb la direcció de Cavall Fort. “Van dir que ja s’ho pensaven, en una conversa anterior jo els havia dit que patia per trobar idees”. Ha descartat altres possibles sortides, com la de contractar un guionista, perquè “havia fet alguna prova i no acabava de funcionar”.
El bruixot innocent és, de fet, una creació personalíssima que va venir com per art de màgia… i mai millor dit en aquest cas. “Anava pel Passeig de Gràcia a buscar la xicota, la que ara és la meva dona, i “va venir”, diu Picanyol.
Mai més li ha tornat a passar res semblant. El nom no se li va acudir a ell, sinó que el va batejar Albert Jané, que llavors era director de Cavall Fort i que sempre ha considerat com a padrí d’Ot. “És el que m’ha animat en els moments en què defallia”.
A Cavall Fort hi va anar després d’intentar vendre l’Ot a revistes de fora de Catalunya. “Jo vaig pensar que no duraria gaire, i serviria per tapar algun forat”. Però d’aquesta manera, quinzena a quinzena, ha sumat les més de 1.500 tires que calcula que ha publicat.
Una vida tan llarga s’explica, potser, perquè Ot, el bruixot té quelcom del seu dibuixant. “Sempre em diuen que és com el meu alter ego”. És un personatge amb una divertida immaduresa, “una criatura que no toca de peus a terra, d’aquests que tothom diria que és encantador menys la seva dona, que el té a casa!”.
Potser per això moltes de les històries acaben amb la seva dona perseguint-lo amb l’escombra. A vegades, és un policia qui l’encalça perquè, sense adonar-se’n, “ha comès algun delicte”.
Ot, el bruixot se’n va, però Picanyol es queda.
Continua enfeinat amb els seus Otijocs, que edita Barcelona Multimèdia, i que ara s’adapten també a les aplicacions de mòbils. Però el seu autor continua més fidel a la ploma que Ot a l’escombra que el fa volar. A Moià, Ot queda per a la posteritat en forma d’escultura: “Quan em diuen que ningú és profeta a la seva terra, contesto que jo sí, que a Moià m’estimen”.
{{ comment.text }}