Pep López porta anys dedicat a fer música pensant en el públic familiar. Gairebé els mateixos que porta intentant fugir dels tòpics que acompanyen el gènere. En el seu últim disc Ni bitxos ni formigues (Afonix Produccions) trasllada aquestes idees a 10 cançons d’estils musicals diversos, lletres sorprenents i presentació acurada. Un treball que el músic de l’Esquirol reconeix que és “poc usual” en aquests moments, i que l’ha fet tornar als estudis gairebé deu anys després del seu últim treball, Secrets d’un mentider.
La primera cançó, la que dóna títol al disc, ja és tota una declaració de principis: “… les princeses es casen amb princeses, el cavaller ara troba el príncep blau. M’agraden les persones que s’estimen, sense haver de fer petons a cap gripau”. Els nens són tractats com a persones que viuen en el món real d’avui. “No m’han agradat mai els infantilismes… són nens, però no són tontos”, diu Pep López. Així hi surten pirates que busquen un tresor amb GPS, el personatge de la Irene –de l’espectacle El món d’Irene– que s’enamora de l’Eulàlia, crítiques als grans (“Apa, grans, que en sou de bèsties…”) o una cançó de bressol al món. Tot això amb estils que van del country al clàssic, del jazz a la balada pop, sense estalviar recursos per donar qualitat al treball.
Pep López calcula que han estat unes 130 persones les que han participat en el disc, des de l’orquestra de cambra A4 Cordes, de Sant Boi de Llobregat, fins a un cor d’alumnes de l’Escola de Música de Manlleu dirigits per Buia Reixach, passant per col·laboracions de luxe de músics osonencs, com la del guitarrista Quim Abramo o el saxofonista Pep Poblet, o la d’un quintet de música tradicional cubana. Això sense oblidar la banda que acompanya Pep López habitualment en les seves actuacions, amb Pep Collell a la bateria, Àngel Martínez als teclats o Guillem Costa al baix. El disseny de la carpeta és obra de Pep Alcántara, de l’estudi Bisgràfic de Vic.
Tan singular com el mateix disc ho serà la forma de distribució. Pep López ha optat per vendre’l en llocs “poc habituals”. Només es trobarà a dues botigues de discos –Martulina Divina de Vic i El Mallot de la Margot de Manlleu– i la resta seran botigues que no tenen res a veure amb la música: des de la pastisseria de l’Esquirol fins a una parada d’ous al mercat de Cornellà de Llobregat o una merceria de Manresa. “Són botigues d’amics”, explica. I és que Pep López ha fet les cançons en un procés “mimat i personalitzat, amb carinyo”, i li agradaria que la compra fos, en certa manera, un retorn d’això: “qui el vulgui, que es mulli una miqueta”. Més endavant també pensa posar-lo a la venda a través de la seva web, però en canvi no el situarà en portals com Spotify. També el podran aconseguir els subscriptors d’EL 9 NOU, a 13 euros, i tots els lectors, a 15 euros.
La sortida del nou disc coincideix també amb la reedició de Tant de bo, un treball que Pep López va publicar l’any 1996 i que comptava amb col·laboracions com les de Los Manolos, Santi Arisa o Quimet Carreras.
{{ comment.text }}