Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Pere Puig reuneix en un llibre tota la seva poesia i narrativa

‘Temps de paraules’ inclou llibres ja publicats i textos inèdits

  • El 9 Nou
  • 09/07/2014 | 17:29
  • 0

Exigent amb ell mateix, Pere Puig diu que ha passat el ribot a tot el que ha escrit al llarg d’una vida abans de publicar-ho a Temps de paraules (Eumogràfic). “Amb l’edat et tornes llepafils… he fet una extracció força rigorosa”, afirma amb un dels primers exemplars a les mans del llibre que es va presentar al Temple Romà de Vic.

Pere Puig hi ha aplegat poesia inèdita i publicada, i també dóna a conèixer la seva narrativa. En la primera part, la dedicada a la poesia, hi ha els llibres Pols i alenada (1971), Mesura natural (1977) i Estrany vigorós (2002), a més del nou recull Del goig i la incertesa. Els darrers són “els que vertebren la meva línia de pensament”, diu l’autor. I aquesta no és altra que “explicar el goig i la perplexitat del viure de cada dia”. I fer-ho a través de la paraula, que entén com un do preciós: “Se’ns és donada la capacitat de preguntar-nos, d’entendre, de donar nom a tot el que veiem, això és un goig… i a vegades no ho entenem ben bé, aquesta és la perplexitat”. En tot cas, ell intenta que la seva poesia sí que ho sigui, d’entenedora: “Escriure amb la màxima senzillesa, sense que es desvirtuï l’interès, la trivialitat no m’agrada”. I com que la paraula és un do, “una síntesi de conceptes i afectes”, cal tractar-la amb respecte perquè “prou que ha estat malmesa i se n’ha fet un ús bast o truculent”.

La poesia de Puig tracta d’això, de la paraula, i també fa introspecció en la vida i el seu sentit profund, a vegades amb un to transcendent o religiós que l’autor no nega. “Hi ha hagut una evolució cap a més dinamisme espiritual”. Lector com és de llibres de divulgació científica, en alguns poemes s’hi respira una alenada còsmica: “La ciència parla de conceptes, com l’espai i el temps”, que també han treballat els poetes. En qualsevol cas, li importa sobretot el contingut, el què tant o més que el com: “Si tens el primer, ja trobaràs el segon… es pot fer poesia sobretot si tens coses per dir”.

La segona part del llibre, més breu que la primera, és un conjunt de relats que tenen com a protagonista el Vic de la seva infància i joventut, en unes dates que es podrien situar entre mitjans dels anys 50 i principis dels 60 del segle passat. Són escrits recents, però que es basen en apunts presos des de fa anys, fitxes en què feia “un exercici de memòria”. Aquestes escenes d’un Vic ja desaparegut –emmarcades al principi i al final pel toc de les campanes– són descrites amb un tel d’ironia. “Per fer passar una estona agradable… tenen un punt nostàlgic, però és lícit utilitzar la nostàlgia sense abusar-ne”. Aquí traspua el Pere Puig més enamorat del lloc on va néixer i ha viscut. Un Vic que té tanta força que, al seu parer, funciona a l’inrevés: “No són els homes que fan la ciutat… té tanta força, que és la ciutat qui ha fet els seus homes”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.