Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Periodistes” que maten el periodisme

Article d’opinió d’un estudiant de quart curs de Periodisme on reflexiona sobre la professió periodística i algunes pràctiques seguides pels mitjans de comunicació.

  • El 9 Nou
  • 23/02/2016 | 16:33
  • 0

Sí. Existeixen periodistes -o persones que es fan dir periodistes- que maten molt lenta i dolorosament el que tots coneixem com a periodisme. Tenir més audiència, lectors i oients s’ha convertit en la prioritat de la professió per excel·lència de la comunicació, enlloc d’informar amb veracitat i rigor. Sembla ser que la morbositat és el que mou, ara per ara, el periodisme. La gent es decep quan no veu cap noticia on aparegui violència, tant física com psíquica.

Per aquest motiu hem de ser els mateixos periodistes els que hem de canviar les preferències del públic a l’hora de ser informats. Però això, queda bastant lluny, de moment. El periodisme groc i la premsa rosa s’imposen, cada cop més, sobre la resta de maneres d’informar. I aquests tipus de periodisme ens els podem trobar en qualsevol telenotícies de qualsevol televisió. També en programes de caire informatiu que emeten informacions poc importants i poc contrastades. Fins i tot en alguns manipulen certes informacions per fer que la realitat sigui “del seu gust”. Però també passa en la premsa escrita. Alguns dels diaris més venuts de l’estat són aquells que publiquen informacions poc veraces i contrastades. Són diaris poc objectius i poc imparcials. Fins i tot es creu que alguns d’ells estan controlats per partits polítics o pel mateix govern.

Ara bé, com he dit abans, hem de ser els mateixos periodistes els que hem de canviar tot aquest panorama que viu la nostra professió. Primer de tot s’hauria d’impulsar una organització o corporació que reguli la comunicació i la publicació d’informacions, i que vetlli per la veracitat i pel compliment de la o les normatives que són aplicables per a tots els mitjans de comunicació, tant públics com privats. A més, també caldria complir amb les pautes del codi deontològic i, si cal, que tots els mitjans de comunicació es regeixin pel seu propi codi. Però sempre que sigui ètic.

L’interès públic, o l’opinió pública hauria de canviar. Els periodistes i els comunicadors tenim la responsabilitat d’informar a la societat sobre temes de gran rellevància, i que hagin estat contrastats; que siguin informacions veraces, i que les fonts siguin fiables i no siguin de qualsevol persona del carrer que donin la seva opinió personal, i no professional o experta. A més, seria necessari recollir una gran quantitat d’informacions de diferents fonts per poder tenir sempre diferents punts de vista.

En conclusió, el periodisme està en crisi, i no és culpa de la crisi econòmica de la qual sempre es parla, sinó que està en crisi per culpa d’aquells que el fan servir pel seu propi benefici i interès, que el destrossen per les seves accions i les seves manipulacions. La gran majoria de la gent de la nostra societat es refia ben poc dels seus mitjans de comunicació, encara que siguin públics o privats, nacionals, autonòmics o locals. Hem de salvar el periodisme.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.