Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Perquè un conte sigui escoltat hi has de posar passió i sinceritat”

Entrevista a Elisabeth Ulibarri, contacontes professional

El 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Des de fa uns anys, les biblioteques d’Osona conjuntament amb Osonament realitzen diverses activitats per commemorar aquest dia. Entre elles dediquen l’hora del conte a acostar, d’una forma amena i entenedora, els problemes de salut mental a un públic familiar. Aquest any va anar a càrrec de la contacontes Elisabeth Ulibarri.
En aquesta ocasió vaig escollir fer Un somriure per al senyor Nonetes. Fa temps que faig aquest conte perquè en el seu moment una biblioteca m’ho havia demanat. Jo ja havia treballat en temes de discapacitat, tot i que la salut mental és un tema diferent. Hi vaig donar voltes, consultant especialistes, i vaig concloure que millor era treballar la manca de control sobre les emocions, capaç d’endreçar bé els pensaments per poder endreçar també aquesta part emocional.

Complementa el conte amb un taller.
Aquest treball neix d’un sol conte que parla d’una persona que no és capaç de controlar les sensacions o sentiments que li provoquen inputs externs i després el taller consisteix a tocar una emoció. Totes les emocions són bones, no n’hi cap de dolenta, el problema és quan no som capaços de controlar-les, quan no sabem canviar-les quan en fan mal o simplement gestionar-les.

Quin és l’argument?
Un somriure per al senyor Nonetes és la base d’un conte de Gianni Rodari que he adaptat amb un final diferent. L’argument gira al voltant del Sr. Nonetes, un home que té moltes manies, que totes el molesten i no pot tenir un moment de tranquil·litat. Té un criat que l’ha d’ajudar en tot això i fa el que pot, però aquest acaba desesperat fins a portar-lo a un acte de desesperació absoluta. Al final tot acaba bé, perquè quan hi ha un problema si apareix la persona adequada que és capaç d’ajudar i donar-hi la volta pot aconseguir que les persones puguin estar més tranquil·les, més felices.

Quina és la resposta que està tenint entre el públic?
Està anant molt bé. És una història que sempre ha funcionat molt i el taller és molt sorprenent, potser és simple quant a manualitats però de concepte acaba sent molt potent. Els nens s’hi enganxen moltíssim i els pares també s’ho passen bé.

Com s’inspira a l’hora d’elaborar i vestir una història que acaba en conte?
Depèn de la demanda. Per mi és molt estimulant que hi hagi demanda. A vegades et ve de gust crear un conte sobre un determinat tema que et demanen, però la creativitat arriba sobretot de tot allò que hi ha al teu voltant. Quan en un moment donat arriba una demanda concreta el primer que fas és mirar, observar i aprendre del que passa al teu voltant. És una manera de recollir informació per després adaptar-la a les teves històries.

Saber comunicar és el secret d’un bon contacontes?
El que ha de fer el que explica un conte, per ser ben escoltat, és posar-hi passió i sinceritat a l’hora de fer-ho. I és fonamental que t’agradi la història que explicaràs i aconseguir transmetre que la història t’atrapi i que quan l’expliquis siguis capaç d’emocionar-te i transmetre aquesta emoció. A mi, a vegades hi ha contes que m’entren molt bé i surten igual de bé. Jo si els he de preparar gaire val més que no els expliqui, perquè vol dir que no m’agraden prou. És un procés de bagatge. Jo porto fent teatre des dels 9 anys. Vaig estudiar filologia àrab, que és una cultura i una llengua pràcticament oral; vaig estudiar la poesia berber, que es transmetia per oralitat. El fet de pujar a l’escenari, de cuidar la projecció de la veu i deixar entrar els personatges dins teu més tot aquest bagatge a la universitat fa que ja surti la narració de contes d’una manera natural. És un treball molt intern, i si ha de ser forçat no el faig perquè no em surt.

Passar-s’ho bé és important.
Evidentment. Si gaudeixes del que estàs fent, fas que el teu públic també s’ho passi bé.

Com podem saber si una història és bona?
La història t’ha d’agradar primer a tu, perquè jo m’emocioni contant és necessari que abans m’hagi emocionat llegint-la, adaptant-la o escoltant-la. L’emoció és molt important i t’ha de sortir de dins teu.

Té un repertori molt ampli i adreçat a diferents tipus de públic, tant petits com adults.
Explico contes per a nens a partir de mesos fins a més de 100 anys. A més, hi ha un vessant dels contes adaptats per a persones amb discapacitats que són contes que treballen amb un llenguatge molt adaptat, que no deixa de ser un llenguatge molt atractiu per a les persones que no tenen cap discapacitat.

Quants contes té en el seu repertori?
La veritat és que no t’ho puc dir, potser més de 200. N’hi ha que fa molt que no els faig. Són 23 anys explicant contes. La primera vegada em va sortir fatal, però tot i així alguna cosa devia fer bé perquè porto una llarga trajectòria en aquest món.

Quins projectes de futur té?
Em deixo portar, és el meu gran espai de llibertat i sempre arriben coses. Un dels projectes és la punta de llança que hem fet sobre contes per a persones amb discapacitat i obrir la cultura davant persones que no poden descodificar soles. És molt important i gratificant arribar a tothom, perquè veus que es poden integrar en plena normalitat. És a dir, aconseguir que siguin accessibles a tots els infants, trencar barreres i permetre que els nens i nenes amb i sense discapacitat comparteixin la lectura i puguin gaudir, junts, de l’experiència literària. En definitiva, promoure així la convivència i que els infants puguin conèixer realitats que sovint ignoren encara que els siguin properes i aconseguir que no ens espanti ni estranyi com 50 anys enrere.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.