Peyu, l’Steve Jobs català, presenta ‘iTime’

Hem parlat amb Peyu sobre aquest nou espectacle, que és el tercer de la seva carrera.

– El passat 2 d’octubre vas estrenar iTime a Torelló, com va anar l’estrena?

­- Va anar molt bé, a Torelló sempre va molt bé perquè juguem a casa, la gent jo crec que té una sobredosi d’excitació, estan molt entregats i fins hi tot riuen on gairebé no han de riure. Estem molt contents, va anar molt bé.

­- Hi va haver molta gent?

­- Sí, vam exhaurir entrades, la platea son cinc centes i pico butaques i vem omplir.

­- Per què Torelló com escenari d’estrena?

­- Perquè el primer espectacle que vaig estrenar, Jo tinc un amic què…, el vam estrenar el 17 d’octubre de 2009, ara fa cinc anys i ja ho vam fer a Torelló al teatre Cirvianum. Ens coneixien, hi ha bona relació i llavors jo estava en un moment molt incipient de la meva trajectòria professional. Quan no em coneixia ningú ells van apostar per dur l’espectacle al teatre i sempre que estrenem alguna obra tenim la preferència de fer­ho allà.

­- Ens pots explicar quina és la trama d’aquesta obra?

­- iTime és desenvolupa entorn a una presentació d’una aplicació mòbil amb una estètica molt apple, estil Steve Jobs, i presentem una aplicació de mòbil que és una màquina del temps que et permet viatjar, et permet anar al futur, al passat, a l’època que vulguis i aquí al mig hi ha ficat tot l’humor del món.

­- D’aquí el cartell de l’obra, una rèplica de l’Steve Jobs?

­- Sí, està inspirat en la portada de la biografia de Steve Jobs.

­- Què es vol transmetre amb l’obra?

­- Transmetre no volem transmetre gran cosa, simplement el que fem en tots els espectacles, tot i que en aquest haguem aprofundit una mica més, que és crear una dramatúrgia. A mi m’agrada treballar molt l’espectacle com a obra de teatre i no com a monòleg. És una obra de teatre on hi ha un personatge, una introducció, nus i desenllaç; passen coses i la gent, apart de riure, quan se’n van a casa ha vist una història nova. Bàsicament és això. ­ Està dirigida a tots els públics?

­- Sí, bueno els anglesos no perquè no ho entendran (rialles), però tot el que sigui catalano parlant o castellano parlant entre zero i vuitanta anys crec que sí.

­- A partir del 6 d’octubre et podem trobar al Club Capitol de Barcelona, fins quan hi haurà funcions?

­- Hi serem cada dissabte i cada diumenge d’octubre, novembre i, si Déu vol, desembre, i si Déu encara vol més, allargarem, depèn de com vagi. Pot ser que per l’època de Nadal encara hi siguem si tot va bé.

­- Hi ha intenció de fer una gira?

­- Sí, segurament després al 2016 farem bolos per tot Catalunya.

­- I a la resta d’Espanya?

­- A la resta d’Espanya és molt difícil, no per una qüestió d’idioma ja que l’espectacle és en català, sinó perquè l’humor que faig jo està basat en el backgroud de Catalunya, de personatges que coneixem tots d’aquí i seria difícil transmetre­ho a la resta de l’Estat.

­- A més, paral·lelament també estàs fent Show APM?, en què consisteix?

­- Per la gent que són fans del programa i el veuen, en comptes de emetre­ho per televisió ho fem en directe.

­- El proper 23 d’octubre estaràs a Vic, què vol dir per tu actuar a la teva comarca?

­- No és que signifiqui ni més ni menys, però treballar a l’Atlàntida és un luxe ja que és un dels millors teatres que hi ha a Catalunya segurament, i “bueno”, la responsabilitat que ets a casa i has de quedar bé. Hi ha més gent coneguda, normalment és un terreny més hostil quan jugues a casa i tant et pot anar molt bé perquè són gent que t’estimen i t’aprecien, com pot jugar en contra perquè son gent d’aquí i poden dir mira aquest que és d’aquí.

­- Deixant de banda el teatre… En quin moment se’t va acudir gravar un missatge pel Banc Sabadell?

­- (rialles) En el moment que van emetre ells el comunicat, perquè no tenia cap lògica i cap sentit. Vaig pensar a gravar el missatge ja que una de les feines que tenim els humoristes és fer coses on l’altra gent no pot arribar i aquesta és una d’elles. Quan veus una injustícia o una cosa que creus que pots rectificar i que pots col·laborar amb que canvïi d’alguna manera doncs ho fas. I mira, vam estar de sort que va tenir una viralitat bastant gran, ho va veure molta gent, i això va provocar que el Banc Sabadell em truques l’endemà i em vaig reunir amb ells. El Banc em van explicar mil coses i no em van saber contestar perquè havien emès el comunicat aquella setmana. Després de les eleccions van emetre un comunicat desvinculant­-se.

­- Esperaves resposta?

­- Sí, i la vaig tenir. Ja saps a què jugues, jo sabia que em respondrien en el cas que el fenòmen fos viral. Jo ho vaig penjar amb l’esperança que la gent ho compartís i ho van compartir molt i ho va veure molta gent. I per mantenir la imatge del banc es van veure obligats a contestar, no és que em contestessin perquè els caigui molt bé.

­- I pel que fa a la teva secció de l’APM?, Ole tú!, has rebut alguna crítica d’algun ajuntament?

­- No, d’ajuntaments no. El que sí que ens trobem a vegades, i que ara ho vigilem més, és que quan anàvem a gravar a algun poble fem una crida i demanem a la gent del poble si saben més “nyaps” i hi ha ajuntaments que ho arreglen abans que anem a gravar.

­- Ens podries fer un avanç dels propers destins?

­- Segurament anirem a gravar a Granollers, i ara no en tinc cap més en ment.

­- I ja com a curiositat, d’on ve l’afició per la comèdia? Algun referent?

­- No tinc cap referent en concret. Jo sempre explico que segurament em vaig dedicar a l’humor perquè a casa meva tenim un restaurant i a mi em passava una mica al revés dels nens de la meva classe, a les nou de la nit anaven tots a dormir i jo quan volia anar a dormir la meva mare no em deixava perquè el meu pare estava treballant. Llavors ens esperàvem amb el meu germà fins a les dotze o quarts d’una de la matinada a que arribés el meu pare de treballar i això em va obligar a consumir tots els vespres de TV3 de Buenafuente. Jo recordo amb vuit o nou anys mirar el ‘Sense Títol’ i el ‘Sense Número’ i això em devia crear l’afició a l’humor segurament.