Els dibuixos en tres dimensions del vigatà Toni Ortiz s’estan fent un nom en terres d’Orient. Si fa un any els va presentar a Egipte, aquesta vegada el bolo li va arribar d’Oman, país del sud-est de la península aràbiga. Ortiz, que es va passar 20 dies en aquell sultanat, hi va poder estampar un dels dibuixos més grans que s’han fet mai en aquest peculiar format.
A través del seu representant francès, Toni Ortiz va rebre l’encàrrec de participar al Muscat Festival, “una mena de gran festa major” que s’organitza cada any a la capital omanita. Durant tot un mes s’hi despleguen múltiples activitats, amb presència d’artistes d’arreu del món.
El dibuixant vigatà disposava de 16 dies per mostrar els seus efímers dibuixos, tot i que ja hi va arribar quatre dies abans “per situar-me, documentar-me i fer tots els preparatius”, detalla.
Cada dia es posava a dibuixar a les 4 de la tarda i podia acabar “a mitjanit”. Poder disposar de tants dies li va permetre plantejar-se tot un “repte” artístic. Traçar el dibuix més enorme de tots els que havia fet fins ara en 3D. “És el més gran d’aquestes característiques que s’ha fet a l’Àsia, i un dels més grans de tot el món”, assegura Ortiz, a qui només li constava un dibuix de grans dimensions que van fer uns artistes alemanys, “tot i que no tenim mides per comparar”.
El seu feia, exactament, 30 metres de llarg per 14 d’ample, i hi va recrear un “paisatge de fantasia”. De fet, “em van deixar via lliure per dibuixar el que jo volgués”. Com que li va sobrar temps, va poder completar quatre dibuixos més petits, d’uns 40 metres quadrats cada un, sobre temes que va anar improvisant en funció de la reacció dels visitants.
I és que, a banda de veure’l dibuixar, l’encant de la seva proposta és “la capacitat d’interactuar amb el públic” que li permeten aquestes creacions, “que havien de mirar des de dalt d’una tarima”.
De públic no n’hi faltava. Cada dia podien passar pel parc habilitat per al festival “més de 40.000 persones”.
Ortiz, que va tornar a Vic divendres passat, va quedar encantat de la “cordialitat” dels habitants d’Oman, un país governat per un monarca absolut i molt ric, gràcies a la presència de petroli i gas natural; “la gent, en general, viu bé”, opina. Per a aquest artista plàstic –que ja ha fet bolos per Itàlia, França o Portugal– els països rics d’Orient són “un mercat interessant” per anar sortejant moments de crisi com l’actual, en què l’activitat cultural és, aquí, una de les grans víctimes “de les retallades”.
A nivell humà, a més, l’experiència pot arribar a ser “molt enriquidora”. El proper viatge podria ser Turquia.
{{ comment.text }}