Els icnofòssils són senyals o rastres que han deixat els organismes en forma de fòssil.
Es tracta de petjades, rastres, pistes o esgarrapades, ara convertits en pedra, sovint molt útils per estudiar el comportament i costums dels organismes fòssils.
La Casa de les Papallones, un petit museu d’història natural obert a Planoles des de l’any 2005, ha incorporat recentment un apartat dedicat a la paleoicnologia, l’única exposició d’aquesta especialitat científica que es pot trobar actualment a Catalunya.
“Per estrany que sembli, el menor ròssec, sigui orgànic o físic, pot quedar imprès a la superfície tendra del primitiu sediment”, recorden els vigatans Agustí Gabaldà i el seu fill, també Agustí, membres de la família propietària d’aquest equipament museístic.
Aquest fenomen va passar, per exemple, al sector de Sant Julià Sassorba, a Osona, d’on han pogut recollir icnofòssils de diversos artròpodes, com crancs, rèptils o invertebrats, així com senyals físics de moviment d’aigües, platja fòssil (ripple mark) o impactes de gotes de pluja i de gas.
A l’hora de recollir i ordenar aquest valuós material han comptat amb el suport i la direcció del geòleg vigatà Francesc Farrés, especialista en geofísica aplicada i bon amic de la família.
Les peces, de gran format, han estat ubicades en una sala pròpia dins del museu, convertida en “l’única exposició de paleoicnologia, i a més classificada, que podem trobar avui a Catalunya”, es feliciten pare i fill Gabaldà.
{{ comment.text }}