Hi ha un temps per viure el futbol des del camp, i un altre per fer-ho des de la banqueta. El cuiner Àngel Pascual (Prats de Lluçanès, 1964) recorre al símil futbolístic per retratar l’evolució personal i professional que ha estat protagonitzant aquests últims anys. Després de més d’una dècada immers de ple en el món de l’alta cuina, sota la pressió, també mediàtica, de dues estrelles Michelin –primer la de Prats, i després reeditada a Barcelona–, ha encetat un nou periple vital dins el món de la gastronomia; ara en qualitat de xef executiu, “com a entrenador”. I ho està fent, per voluntat pròpia, ben lluny de casa: primer a Hong Kong, on hi ha passat tot un any; i a partir d’ara a Moscou, on dirigirà les cartes i els menús d’un macrocomplex hoteler.
Pascual està guisant aquesta nova etapa amb la mateixa determinació que el 2007, 16 anys després d’obrir el Restaurant Lluçanès al seu Prats natal, va decidir traslladar-se a Barcelona. Ho va fer sabent que perdia l’estrella Michelin que li havien atorgat l’any 2000. Va ser per poc temps, perquè els responsables de la guia vermella li van tornar a concedir tot just reobrir el Restaurant Lluçanès a la Barceloneta. El 2011 i després de quatre anys “duríssims”, aquell projecte, compartit amb un cuiner de Piera, es va esquerdar per desavinences personals i Pascual va decidir passar pàgina, aparcant sine die el circ de les estrelles.
El pradenc va optar per reforçar la seva faceta d’assessor gastronòmic, tot i que durant un any encara va regentar un altre restaurant, molt personal, el Punx, a Barcelona mateix. La seva particular metamorfosi, però, no havia culminat. Li calia un “parèntesi” més profund, i afrontar “nous reptes”. Així, el febrer de l’any passat, li va arribar una proposta, de la mà de Quim Márquez i Aitor Olabegoya, directors culinaris del Quemo, de portar els fogons d’aquest restaurant de cuina espanyola a Hong Kong. Ho va fer al davant d’un equip de 24 persones. Aquella experiència, que es va allargar uns mesos, en va portar una altra, a Hong Kong mateix: portar el restaurant de cuina internacional Madam Sixty Ate, ara davant d’un equip més petit, d’una desena de persones i amb una particularitat, tots ells ja eren autòctons. “Era el súmmum de la solitud; ens enteníem amb un nivell baix d’anglès. I la veritat és que era el que estava buscant”. Un temps d’introspecció.
Després d’uns mesos més treballant-hi “molt a gust”, aquest gener li arribava una nova proposta, un nou repte. Portarà la direcció gastronòmica d’un gran complex hoteler que s’està acabant de construir al centre de Moscou, l’Standard Hotel, del grup Design Hotels. El complex, que ocupa tota una illa de cases de 10 plantes, inclou tres restaurants (Sever-Yug, Lundhod i Tres), a més d’una terrassa d’estiu. Ell mateix ha estat supervisant aquestes últimes setmanes les obres de l’àmbit de la restauració.
Pascual, que les últimes setmanes ha viscut a cavall de Moscou i Barcelona, està ultimant les cartes que s’hi serviran. L’objectiu, oferir una combinació de les tradicions culinàries “tant del nord com del sud d’Europa”, els dos grans pols mundials de creativitat gastronòmica. Li ha calgut imbuir-se, sobretot, de la cuina nòrdica i escandinava, per recollir un receptari que ell es proposa, només, de posar “tècnicament al dia”. Un procés que no és nou per algú que sempre ha estat un autèntic autodidacte. Aquí i a Rússia
{{ comment.text }}