Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Quan els telèfons i les nines són tan diferents dels que hi ha ara

Dimecres es va obrir la Fira d’Antiguitats de Vic, que s’allargarà fins aquest diumenge.

  • El 9 Nou
  • 24/08/2014 | 10:00
  • 0

Se senten crits de cop. Un antiquari ha començat a renyar un fotògraf acreditat perquè dispara la càmera amb l’enfocament fixat al seu estand. Quan li diuen que és pel diari, l’expositor fa marxa enrere i explica que al matí del mateix dia s’ha trobat una noia fent fotos a les seves antigalles amb alguna excusa com “això ho tinc a casa”. Vetlla per dignificar el sector? Hi ha intrusisme en el món del comerç d’antic? Aquesta és una de les anècdotes del dia d’obertura de la Fira d’Antiguitats de Vic, que des de dimecres i fins aquest diumenge s’ha instal·lat al Recinte Firal El Sucre. Està considerada una de les més importants de l’Estat.

Així ho corrobora Betlem Doval, del taller de Sabadell Coses d’Abans. Tot i que hi ha qui no n’està tan convençut, com la Isabel, una expositora que ve del País Basc francès. És la tercera vegada que fitxa a la fira perquè tot i que l’allotjament surt car, li compensa tornar-hi. Per la Isabel, la de Vic no és de les “fires més reconegudes” però sí “d’alt nivell”, al costat de la de Madrid. Pel que fa a la crisi, Isabel és del parer que “ja s’està acabant”. A l’estand de l’expositora francesa hi ha peces com una filosa del segle XIX. Al de Betlem Doval, hi ha un altre concepte d’antiguitats. Com que Doval es dedica a la restauració de mobiliari, a la seva parada hi predomina el decapé, aquest estil de mobles de fusta pintats i envellits que ara està de moda. L’expositora de Sabadell fa servir la tècnica de canell i goma-laca, “com es feia antigament”, diu, en comptes d’emprar pistola i vernissos.

Doval va entrar al món de les antiguitats després de deixar de treballar de secretaria i posar-se a estudiar restauració a Barcelona. Els mobles que arregla, se’ls compra ella. Bromeja: “El problema és que als antiquaris ens agrada més comprar que vendre”. Prop de la seva parada a la fira de Vic, s’hi exposa la col·lecció de bicicletes del fons Salvador Claret. Normalment, aquest museu de Sils (la Selva) les té penjades al sostre a quatre metres d’alçada i algunes guardades al magatzem. De manera que era la primera vegada que es veien juntes. La peça més antiga que mostraven era una draisiana del 1840, un tipus de bicicleta sense pedals –tot i que a aquesta els els havien afegit posteriorment– en què el ciclista es col·locava amb la panxa sobre el seient i s’empenyia amb els peus. Els models, a més, solien tenir caps d’animals al davant, a l’estil mascarons dels vaixells. La draisiana exposada tenia forma de serp però es veu que també n’hi havia amb caps de porc.

Passejant per les parades de davant de l’exposició de bicicletes, hi havia un matrimoni gran que tornava a la fira per segona vegada. “A mi m’agraden molt les antiguitats; a ell no”, deia la senyora senyalant al seu marit. “Ens fa gràcia perquè veiem coses que tenim a casa”, explicava després ell. Entre els visitants, també hi havia una família de Barcelona que estiueja a Ribes i hi havia portat les filles perquè “han de conèixer les coses antigues, que d’altra manera no veurien”. A les nenes els van sorprendre els telèfons (no eren digitals!) i la fragilitat de les nines.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.