“Aliens ancestrales” va sorgir arran la sèrie “Extraterrestres” del Canal Història, del que Guijarro és documentalista. Aquest va ser el propulsor per ampliar la informació que no s’havia emès a televisió. “Se’m va ocórrer que podia ser bo alimentar totes aquestes anècdotes no explicades, tota aquesta documentació no desenvolupada junt amb les meves pesquises personals, fruit de la casualitat amb un viatge de premsa del 2008 per escriure aquest llibre Aliens Ancestrales”, explica Guijarro.
Guijarro es remunta als inicis per reconstruir la realitat i pretén que el lector “es pregunti coses sobre la realitat que els envolta en una perspectiva diferent i en desconfiïn”. Reinterpreta la nostra història a través dels símbols, les pintures rupestres i, fins i tot, dels jaciments prehistòrics que els avantpassats van deixar com a memòria. Fa milers d’anys els avantpassats pintaven objectes voladors i cascs i en aquell moment no existien. Què veien per dibuixar i interpretar aquestes pintures?
Els primers contactes dels conqueridors espanyols i els nadius de Moctezuma, tenien una profecia que deia que tornaria el seu déu Quetzalcoal l’any Ce Acatl, el dia 1 Caña. Per casualitat va ser el dia en què Cortés i els espanyols van arribar a Mèxic el 1519. La civilització asteca va representar aquests déus amb barba, casc i ulleres. Les ulleres no s’havien inventat a Europa, concretament a Pisa, fins el 1280 i aquestes representacions no eren de Cortés sinó que eren del 1800 Ac. de la primera avinguda del Quetzalcoalt el déu que va adoptar la condició humana per compartir el coneixement i l’art que posseïen les deïtats.
Una altra dada molt curiosa és un culte universal que es troba arreu i que es representa amb una serp. Aquest símbol era representat a Quetzacoalt dels asteques, viracocha dels inques, el Kukulkán dels malles, la Gondomil gallega dels celtes, al Sàhara a Argèlia el desert de Tassili, Egipte, Mesopotàmia, Babilonia… sense haver tingut contacte previ. Com s’explica que diverses civilitzacions tinguessin el mateix culte?
En un dels capítols Guijarro examina els Cultos-cargo, com anomenen els antropòlegs a la creació de noves religions en el segle XX i que es desenvolupa sobretot durant la Segona Guerra Mundial. “Els nord-americans a la Guerra del Japó van fer llocs d’aprovisionament en illes de la Melanèsia no contactades, on hi havia tribus que no havien vist mai un home blanc. Aquests aborígens veien vaixells grans, avions que volaven i llençaven caixes als militars. Els marines, per establir contacte amb ells, els donaven menjar. Quan acabà la guerra els marines van marxar i els aborígens que no havien entès el que havia passat, van començar a netejar les pistes d’aterratge i agafar pals per fer el que feien els militars i pensaven que fent això farien que els militars, que aleshores ells creien que eren uns éssers divins, tornarien”, explica el periodista.
Dins del desconeixement, els aborígens assimilen la informació que reben com a déus divins o com a éssers superiors a ells i per tant, a l’hora de representar tota aquesta informació la relacionen amb coses que tenen al seu voltant. El cas de Quetzacoalt, per exemple, que era el déu dels asteques, és una serp emplomada. Què és el que s’interpreta? Els aborígens, des de la seva incredulitat, van creure que els militars eren éssers divins per la proporció d’aliments i la satisfacció d’aquests. Arran d’una mala interpretació des dels inicis de la nostra història pel seu desconeixement han arribat fins a nosaltres aquestes teories?
També hi ha les representacions com les d’Altamira o les dels grecs de les constel·lacions al firmament amb el panteó de déus, reflectides en petroglifs o en pintures rupestres. Aquestes representacions sobrepassen les idees que creia la ciència, fins ara sempre s’ha considerat que l’astronomia medieval era molt més avançada que no pas la prehistòrica. “Hi ha tants interrogants que a mi m’han convidat a reescriure pràcticament la història”, diu l’investigador.
Una anècdota curiosa que explica Guijarro és que estant a Galícia fent unes recerques el van trucar perquè un OVNI s’havia estavellat en un camp de cultiu, però va resultar que eren trossos d’un globus sonda de l’Institut Nacional de Meteorologia. Quan li van dir a la senyora que no havia vist cap OVNI sinó que era un globus sonda, va contestar amb un accent gallec molt tancat, “ustedes no me van a hacer creer que yo no he visto un OVNI, ustedes son de la CIA”. És a dir que per l’autor el més interessant era que aquesta dona, més enllà que allò tenia una explicació, “ja havia interioritzat i modificat part del seu nivell de consciència com a conseqüència d’una observació que tenia una arrel perfectament explicable”.
Com a periodista, Guijarro creu que actualment el periodisme d’investigació o en qualsevol àmbit de la professió “tot té resposta immediata a causa dels avanços tecnològics i internet menys una cosa, la resposta espiritual. Darrera de molts fenòmens, atès que es considera que hi ha quelcom, la gent s’hi apassiona no per la curiositat que podria tenir un científic sinó buscant-li una basant de plenitud interna, de saber que no estàs sol i que hi ha vida més enllà. Això té una repercussió a nivell de consciència social i tot això requereix d’un treball”. Es dedueix que la gent està acostumada a una resposta fàcil i ràpida, i a l’hora d’investigar casos que és més complicat obtenir una resposta, les persones desisteixen de creure-hi.
{{ comment.text }}