Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Ramon Erra dibuixa el retrat d’un comunista irreductible en la seva segona novel·la

L’escriptor de Santa Eulàlia de Pûig-oriol publica ‘Escola, Volòdia!’, després de la celebrada ‘Desfent el nus del mocador’ (2007).

  • El 9 Nou
  • 07/12/2010 | 11:21
  • 0

En poques paraules, ‘Escolta, Volòdia!’ (Ed. La Magrana) és la història “d’uns sagals fascinats per un home que escriu poemes i té una fixació en Lenin”. D’aquesta manera , Ramon Erra sintetitza en el seu bloc (“El camp de l’Erra”) el punt d’arrencada de la seva segona novel·la.

Tres anys després de l’aclamada ‘Desfent el nus del mocador’, l’escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol es consolida entre una generació que ja ha deixat de ser promesa i s’ha convertit en plena realitat.

Els sagals de què parla Ramon Erra són dos amics que en un moment donat de la seva joventut es van sentir fascinats per Carles-Frederic, un vell comunista que ha mort i del qual intenten reconstruir la història a través d’informacions i opinions que van recollint.

Aquestes acaben constituint una mena de miscel·lània amb elements de diferents gèneres –inclou poemes, entrevistes, gravacions, cartes…– que dóna forma a l’obra. Però al mateix temps que es va construint la figura de Carles-Frederic, Carlov, es constata la impossibilitat de dibuixar-la de manera completa “perquè un testimoni és a vegades contradictori amb l’anterior”, diu Ramon Erra.

Carles-Frederic és “l’arquetip d’un personatge que ha existit o existeix en molts pobles”. Un home massa jove per haver lluitat en la Guerra Civil, crescut en ple franquisme, que desenvolupa una fascinació extraordinària per la Rússia soviètica. Té unes idees fixes “que s’acaben convertint en obsessions” però que en el moment de la transició arriben a resultar fins i tot atractives per als joves.

“En la gent de la meva generació, aquests personatges troben qui se’ls escolta”, diu Ramon Erra. Això fins que la caiguda del Mur de Berlín els deixa orfes de referents i “es tornen patètics” en la defensa d’una utopia caducada. Tot això conviu en el personatge de Carles-Frederic amb l’afició per la poesia, convençut de la vàlua del que escriu amb la mateixa fe amb què defensa el leninisme.

La figura d’aquest comunista irreductible té el seu contrapunt en la de Greta, una noia vinguda de l’est d’Europa, xicota d’un dels dos joves narradors, i absolutament contrària al comunisme real que havia patit.

Ramon Erra va començar a escriure aquesta novel·la al mateix temps que sortia a la llum Desfent el nus del mocador (Ed. La Magrana, 2007), en una primera versió “que tenia al cap” i que en pocs mesos va prendre forma. El treball posterior, de gairebé dos anys, ha consistit “a polir-la”, donant-li forma amb el ric vocabulari i la trama d’orfebreria amb què construeix la seva narrativa. Unes qualitats que el va fer destacar des que l’any 2000 va debutar amb el seu primer recull de narrativa curta, La flor blanca de l’estramoni.

·Referències de literatura russa

Ramon Erra ha sentit sempre una especial fascinació per la cultura eslava, que en aquesta novel·la ha pogut fer més explícita. Carles-Frederic admira tot allò que ve de Rússia i, per tant, també la seva literatura. Dins del text ha alguna cita explícita –Turgueniev– i altres referències “més subtils, introduïdes en la intertextualitat”.

·Descarta anar a premis, per ara

Escolta, Volòdia! bé s’hauria pogut presentar a algun premi literari. En aquesta obra i en les anteriors, Ramon Erra ha desestimat de fer-ho, però no per una postura especialment purista sobre aquest tema. “Em sento a gust i ben tractat en l’editorial on estic, i a més, ja tenia la novel·la, hauria hagut d’esperar que sortís una convocatòria”, diu.

·Una trajectòria ja reconeguda

Tot i no presentar-se a premis, Ramon Erra ja n’ha guanyat alguns dels que s’atorguen a obres ja publicades, als que no cal presentar-se. Amb la novel·la Desfent el nus del mocador va obtenir el Premi Qwerty a l’autor revelació i el Premi Salambó de narrativa, a part de quedar finalista en el Premi Creixells.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.