Ramon Generó confessa que fa pocs anys no hauria tingut més de mig centenar d’obres del nivell suficient com per muntar una exposició amb discurs coherent. Ara sí que les té, i les ensenya a “Pinzellades”, un itinerari per la seva obra més recent, que aquest dimecres es va inaugurar a la sala de Can Puget de Manlleu. Feia 16 anys que Ramon Generó no exposava al seu poble, excepte en les col·lectives d’artistes manlleuencs, i per això va acceptar amb il·lusió la proposta de l’Ajuntament.
La tria de Ramon Generó –un total de 55 quadres– no ha pretès fer una antologia de tota la seva trajectòria artística, sinó “la selecció d’una època concreta”, els cinc anys darrers. Un moment que correspon a la seva maduresa artística, a la culminació d’una forma d’entendre i interpretar el paisatge. Per a Ramon Generó, de fet, el paisatge ha esdevingut “l’excusa per fer-ne una interpretació”, en la qual l’eix és el color.
A Can Puget, un recorregut pensat fins al mínim detall guia el visitant per tots els registres temàtics del pintor: temes florals, boscos, espais urbans –edificis, aparadors de botigues, la plaça Major de Vic, Venècia i Florència– i també marines. Cada un d’ells ha representat un nou repte, sempre escollit “amb molta llibertat” i fugint dels cànons del gènere. Un exemple són dues de les últimes pintures, on el motiu són els pisos de Can Garcia, potser un dels llocs a priori menys atractius per a un paisatgista convencional.
Ramon Generó, en canvi, interpreta en clau colorista els ritmes monòtons de finestres i balcons, fins un punt que frega l’abstracció. “Era un risc”, reconeix l’artista, que en part va actuar motivat “per l’anunci que els tiraran a terra”. Com en altres casos, l’atreviment és gairebé una necessitat vital: “Qualsevol cosa que m’atreu sento necessitat de pintar-la”.
Els quadres de Can Garcia són un bon exemple del pas endavant que ha fet Generó en el tractament del paisatge, reduint el motiu a la mínima expressió, a l’essència. El dibuix cedeix terreny al protagonista absolut, el color. O més ben dit, la relació entre colors, pinzellada a pinzellada, fins a trobar un equilibri. La clau és no deixar-se atrapar pel detall, “evitar que el tema et domini”, i per aconseguir-ho només hi ha un secret, “l’ofici”.
Ramon Generó ha recollit en un llibre les seves reflexions sobre la pintura i l’art en general, acumulades des de fa anys com a resultat de la seva experiència. “Gairebé és el resultat de tota una vida de pintar”, explica. Sota el títol de ‘Pinzellades’ –el mateix que l’exposició– es va presentar el mateix dia de la inauguració.
El ventall de temes que tracta Ramon Generó és extens: el concepte de l’art, el perquè de la pintura, l’estil, el tema, el color i la forma, els suports. També tot l’entorn que envolta l’artista: l’exhibició (galeries, exposicions), la crítica, el valor i el preu de l’obra. I les qüestions de debat gairebé eternes: realisme o abstracció, afeccionats o professionals, la relació amb la música o la poesia…
L’artista manlleuenc arriba a la conclusió que “només compta la bona pintura o fet artístic, tant sigui d’un estil com d’un altre”, tot i que admet que “s’ha passat molt de pressa de la pintura clàssica a l’actual i no hem assimilat els estils intermedis”. En cap cas, però, no pretén fer afirmacions concloents, sinó “obrir portes, perquè després cadascú les segueixi”.
{{ comment.text }}