Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Rememorant el Duo Ausona

El popular duet vigatà, que va triomfar als anys 60, es retroba puntualment aquest divendres per al sopar d’Osona contra el Càncer.

  • El 9 Nou
  • 12/10/2011 | 14:41

Van deixar d’actuar l’any 1969. Després, només van protagonitzar algun concert molt puntual, gairebé familiar. L’última vegada que van pujar dalt d’un escenari va ser el 1994, per les festes del barri dels Caputxins de Vic. 17 anys després tornaran a fer una excepció. I ho faran per una bona causa: el Duo Ausona actuarà, aquest divendres 14 d’octubre, en el marc del tradicional sopar d’Osona contra el Càncer.

“El Duo Ausona va néixer mig en broma”, rememoren les vigatanes Dolors Roca i M. Carme Bau. La vena musical se’ls va destapar a les classes de música del Pare Coll –“amb l’hermana Font”– i, de fet, van començar plegades “cantant rancheres”. Tot va canviar quan van decidir presentar-se al programa Radioscope, de Ràdio Barcelona; el mític Salvador Escamilla no va dubtar a donar-los un espai a les ones. Corria l’any 1964, i el moviment de la Nova Cançó estava arrelant amb força, burlant amb imaginació la virulenta censura franquista. Aquell programa –hi van arribar a tocar una peça setmanal durant gairebé cinc anys– els va donar renom i popularitat. “Un dia vam conèixer l’Antoni Ros-Marbà, que ens va proposar de gravar el primer disc”, detalla M. Carme Bau, la vocalista del grup. Després vindrien dos discos més.

Van ser uns anys d’un gran tragí. Amb bolos amunt i avall. Van actuar per tot Catalunya, també a les Illes, sovint compartint escenari amb alguns dels membres que conformaven Els Setze Jutges. Fins i tot van arribar a cantar a Alemanya, per al casal català de Stuttgart. A més d’algunes peces pròpies, el Duo Ausona va adaptar temes del folk nacional i internacional de l’època. Des de Joan Baez i Bob Dylan fins a Adamo, Serrat o Guillermina Mota. En total van completar un repertori amb “una cinquantena” de cançons, entre les quals alguns títols especialment recordats i celebrats, com el Digueu-me perquè, Últims records, L’eternitat o el Donna donna.

El que va començar “com un hobby” –de fet, “mai no va deixar de ser-ho, un hobby”– va tocar sostre en el moment que se’ls va plantejar, precisament, la disjuntiva de fer un pas més. “Recordo que en Mainat, de La Trinca, ens va proposar d’anar a viure a Barcelona, buscar un mànager i professionalitzar-nos”, recorda Dolors Roca, guitarra i segona veu del grup. Però no el van fer, aquell pas. “Eren altres èpoques, ara tot seria molt diferent”, deixa anar M. Carme Bau, que llavors ja va donar per tancada la seva carrera musical. Dolors Roca, en canvi, va continuar “cantant sola, una temporada”, fins que, un bon dia, Joan Crosas li va proposar de sumar-se al projecte dels Esquirols. Era l’any 1970, i s’hi va estar fins a la dissolució del grup, el 1986. Durant més de 20 anys encara va continuar vinculada a la música, fent classes a diferents centres educatius d’Osona i el Ripollès.

Aquests dies, Bau i Roca han tornat a afinar la guitarra i a reprendre vells acords, per preparar la cita de divendres de la setmana que ve al Sucre. Una cita que els fa cert respecte, admeten. Són molts anys sense pujar a l’escenari. La causa, però, “s’ho mereix”, coincideixen. De ben segur que part del públic taral·lejarà encara els temes que el duet va popularitzar fa més de 40 anys. Serà una nit de revivals i d’emocions.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.