Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Santi Oliver, cap de manteniment de L’Atlàntida de Vic, crea una col·lecció de bijuteria a partir de restes de rebuig de les obres del teatre

Tot va començar com una mena de broma, fent unes arracades per a la seva dona, que també treballa a L’Atlàntida. Ara té múltiples peticions. Fins ara ja ha creat una seixantena llarga de peces, totes exclusives. A més de peces de bijuteria, Oliver continua ideant petites escultures.

  • El 9 Nou
  • 02/07/2010 | 8:00

Santi Oliver, cap de manteniment de L’Atlàntida, fa mesos que va de bòlit. Hi anava els dies previs a la inauguració, durant la programació inaugural i ara que el complex està oficialment en marxa, per anar corregint i completant els mil i un detalls que marquen el bon funcionament de les entranyes d’aquest macroequipament cultural. Darrerament, a més, se li ha acumulat feina extra, però fora d’hores.

Un bon dia, en l’últim tram de les obres, va recollir de terra uns retalls de coure; eren restes que queien mentre instal·laven les planxes de l’emblemàtica coberta daurada del complex. Manetes com és, aquelles escorrialles el van inspirar a muntar unes arracades per a la seva dona, que també treballa a L’Atlàntida, al departament administratiu.

El que no podia imaginar aquest mecànic de formació era que aquelles arracades farien furor. Oliver va començar a fer penjolls, anells o braçalets per a la resta de companyes de feina. I la cosa no ha quedat aquí. Les companyes ho han dit a les amigues, i les amigues a més amigues. Fins ara ja ha creat una seixantena llarga de peces, totes exclusives.

Qui va acabar “d’embolicar la troca” va ser el director de la Fundació Estudis Musicals de Vic, Lluís Vila d’Abadal, a qui un dia també va dedicar una petita escultura –unes arracades no li haguessin escaigut– feta també amb restes de L’Atlàntida. A Vila d’Abadal li va encantar, i el va animar, i “autoritzar”, a continuar utilitzant nous retalls de rebuig.

Qualsevol material està inspirant Oliver a l’hora de crear noves peces: des de restes de la inconfusible teulada de zenc fins a esquerdills del parquet dels auditoris, vidres trencats o ferralla. “Tot és material reciclat”, destaca Oliver, que a títol particular ja ha desplegat, a través de la pintura, la inquietud artística que porta a dins.

A més de peces de bijuteria, Oliver continua ideant petites escultures, alguna de les quals es pot contemplar al foyer d’entrada de l’edifici. “Estic col·lapsat”, diu tot somrient, mentre arronsa les espatlles quan se li pregunta com acabarà tot plegat: “Estic bocabadat de la repercussió que està tenint una cosa que, de fet, va començar com una broma”, remarca el vigatà, a qui a partir d’ara també se li planteja un problema: haver de fixar un preu per a les peces que li van encarregant. Un preu, en qualsevol cas, amb una càrrega simbòlica afegida: el record tangible i personal d’un equipament que està cridat a fer història.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.