Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Simeó Parareda, en la frontera dels gèneres

L’escriptor de Calldetenes publica el segon llibre de poesia. Amb estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona i una formació específica en el mèdode Stanislavsky, la vocació de Simeó Parareda sempre ha estat el teatre. La poesia es va ficar enmig d’aquest camí quasi per sorpresa.

  • El 9 Nou
  • 13/02/2013 | 17:37
  • 0

Un home de teatre, actor i dramaturg. Un llibre que s’ubica a cavall de la narrativa i la poesia. Simeó Parareda, de Calldetenes, és un creador que es mou bé en les fronteres i que busca “un punt de recerca” en tot el que fa. Ara acaba de publicar el seu segon llibre de poesia –si és que se li pot aplicar estrictament aquesta etiqueta– i ho ha fet a Vitruvio, una de les editorials espanyoles amb més prestigi dins del seu àmbit. El llibre porta per títol ‘edelton’ i és el segon de Simeó Parareda en aquesta editorial, tot i que el primer –’Alaví’– va veure la llum sota el pseudònim de Od. Albille.

Amb estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona i una formació específica en el mèdode Stanislavsky, la vocació de Simeó Parareda sempre ha estat el teatre. La poesia es va ficar enmig d’aquest camí quasi per sorpresa –“vaig notar la seva bellesa, volia fer quelcom que no fos purament narratiu”, explica. Així va sorgir el primer llibre, Alaví, un conjunt homogeni de poemes que gira entorn de la metamorfosi d’un personatge, “les diferents etapes per les quals passa sense acabar de trobar què li falta”. I això és, finalment, l’amor, l’afecte. Dos fragments narratius –un al principi i un altre al final– emmarquen el corpus poètic.

A ‘edelton’, la seva segona experiència, va encara més enllà i dibuixa una història de tres personatges. Un protagonista i un antagonista –Vekenvawuer i Terry von Frost–, la filla del primer –Joselinne– i la veu narrativa d’un taverner. Multiforme i sinuosa, la història no es deixa etiquetar amb facilitat. I els seus protagonistes tampoc, començant per un protagonista “dolent, miserable” de qui explica “com pot arribar a ser de covard”. Si d’alguna manera es pot resumir, Simeó Parareda ho fa com “un conte crític amb la societat”.

Els dos llibres són escrits en castellà, en versos sense mètrica però amb una rima assonant que en va marcant la cadència. I és així simplement perquè així han sortit: “És un tipus de poesia que he provat d’escriure en català o de traduir sense bons resultats”, explica. Aquest estiu espera poder estrenar la seva primera obra teatral en públic, Adolf Bar, i estrenar-la a Calldetenes.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.