Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

‘Sommeliers’ de la ratafia

La setena edició de la Fira de la Ratafia de Centelles proclama guanyador un ratafiaire de la Seu d’Urgell

  • El 9 Nou
  • 15/06/2016 | 13:00
  • 0

A la vista, s’ha de valorar el color, la densitat i el filtratge. A l’olfacte, s’ha d’afinar amb l’aroma, la intensitat i les notes de perfum. I quan arriba el gust, atents a la dolçor, la graduació i l’harmonia. Vuit sommeliers de la ratafia es disposaven dissabte a tastar les 29 ratafies presentades al concurs de la setena Fira de la Ratafia de Centelles. Davant del full de les notes de tast, s’arrengleraven les ampolles i els gotets, una ampolla d’aigua per aclarir la boca entre ratafia i ratafia, i uns bastonets de pa per fer coixí.

El jurat d’aquest any treballava amb testimonis: tota la fira –inclòs el tast– s’havia traslladat a la plaça Major. Durant tot el dia, diferents productes artesanals d’alimentació s’havien venut a les parades, amb la ratafia com a estrella i totes les seves variants: des del bombó de ratafia –la més espessa– fins a ratafies gran reserva o varietats que accentuen les nous, les herbes o aromes de codony. Fins i tot, ben estiuenc i refrescant, existeix el granissat de llimona… amb ratafia.
Els 29 participants en el concurs, però, són representants de la manera més casolana de fer-la: collir les herbes i les nous –ara s’acosta el moment de fer-ho–, barrejar-les en la proporció adequada i deixar-les quaranta dies a sol i serena. “A nosaltres ens van bé aquests concursos, ajuden a fer popular la ratafia”, diu Josep Bosch, membre del jurat i representant de la coneguda marca familiar de ratafia de Sant Quirze de Besora. A l’anar obrint ampolles, surten algunes sorpreses. Des d’una d’espessa que no fa gaire bon aspecte (“Això no ho vull pas tastar”, diu un dels experts) fins a dues ratafies que en l’apartat de les herbes anaven més enllà i incorporaven la marihuana com a ingredient. Almenys en un dels casos, la dosi devia haver estat generosa i l’olor ho anunciava només d’ensumar-la. Van quedar fora de concurs. Geogràficament, hi havia participants de Centelles, Sant Martí de Centelles, Tona, Moià o Taradell –els més propers– i també de més llunyans, des de Banyoles fins a la Seu d’Urgell o Artesa de Segre. La ratafia uneix el país més que la independència.

I entre els més llunyans va anar el primer premi. Al cap d’una hora i mitja de tast, després de la primera eliminatòria que va deixar 10 finalistes, el jurat –una mica més rialler i expressiu que quan va començar– proclamava guanyadora la ratafia de Ramon Baró, de la Seu d’Urgell, seguida de dues de locals: la dels centellencs Maria Dolors Argelagués, que ja té un primer premi en el seu palmarès, i Jordi Llimós, fill de Mercè Boix, una altra experta ratafiaire del poble. La segona classificada recollia el premi amb una notable satisfacció i un missatge: “I això que el meu home deia que la d’aquest any no valia res!”.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.